Pedres amb nom: la col·lecció lapidària | Museu d'Història dels Jueus

Les inscripcions hebrees constitueixen un element visibilitzador d'un món actualment desaparegut, poblat de gent que ja no hi és i de la qual sovint només conservem el nom. El recordat Jordi Casanovas, especialista en les inscripcions hebrees, afirmava que les pedres són un element catalitzador de la memòria i, tot i que sembla que són poc explícites, en realitat diuen moltes coses. Com va dir el profeta Habacuc (segle VII aC): «Cridaran les pedres de les parets i les bigues respondran des dels sostres».

Les làpides procedents del cementiri jueu tenen inscrits noms de dones i d'homes que van formar part de la comunitat jueva gironina entre els segles XII i XV. La lectura d'aquests noms, conjugada amb la recerca d'Irene Llop als documents dels arxius de la ciutat, ha permès conèixer detalls de les històries de vida d'aquelles i d'aquells que van ser enterrats a Montjuïc. Les pedres evoquen Dolça, de la família dels Ravaia; Salomó Cabrit, d'una antiga nissaga de metges; Estel·lina, que tenia joies d'argent i una de les fortunes del call; Salomó, el fill del rabí Jucef ben Teca, el qual va morir als vint-i-dos anys; Jucef, el nen encisador la mort prematura del qual degué trencar el cor dels seus pares; En Caravida, un ric prohom que potser era metge o potser mercader. Els epitafis esmenten llinatges destacats: Aninai, Astruc, Cabrit, Caravida, Des Mercadal, Ravaia, Salem i Saporta. Aquestes pedres guarden com un tresor preuat, a través dels noms de la gent del call, la memòria jueva de Girona.

La col·lecció complerta la formen 29 làpides o fragments amb inscripcions hebrees com a epitafis. En aquest recurs que us presentem no hi ha totes les làpides, ja que hem centrat la recerca en aquelles que porten inscrit un nom: aquest és el fil que ens ha permès d'arribar a alguns detalls de la vida de les persones a les quals les làpides estaven dedicades.

Tornar