Pedres amb nom: la col·lecció lapidària | Museu d'Història dels Jueus

Les inscripcions hebrees constitueixen un element visibilitzador d'un món actualment desaparegut, poblat de gent que ja no hi és i de la qual sovint només conservem el nom. El recordat Jordi Casanovas, especialista en les inscripcions hebrees, afirmava que les pedres són un element catalitzador de la memòria i, tot i que sembla que són poc explícites, en realitat diuen moltes coses. Com va dir el profeta Habacuc (segle VII aC): «Cridaran les pedres de les parets i les bigues respondran des dels sostres».

Les làpides procedents del cementiri jueu tenen inscrits noms de dones i d'homes que van formar part de la comunitat jueva gironina entre els segles XII i XV. La lectura d'aquests noms, conjugada amb la recerca d'Irene Llop als documents dels arxius de la ciutat, ha permès conèixer detalls de les històries de vida d'aquelles i d'aquells que van ser enterrats a Montjuïc. Les pedres evoquen Dolça, de la família dels Ravaia; Salomó Cabrit, d'una antiga nissaga de metges; Estel·lina, que tenia joies d'argent i una de les fortunes del call; Salomó, el fill del rabí Jucef ben Teca, el qual va morir als vint-i-dos anys; Jucef, el nen encisador la mort prematura del qual degué trencar el cor dels seus pares; En Caravida, un ric prohom que potser era metge o potser mercader. Els epitafis esmenten llinatges destacats: Aninai, Astruc, Cabrit, Caravida, Des Mercadal, Ravaia, Salem i Saporta. Aquestes pedres guarden com un tresor preuat, a través dels noms de la gent del call, la memòria jueva de Girona.

La col·lecció completa consta de 30 làpides o fragments amb epitafis en hebreu. No totes conserven inscrit el nom d'una persona. Amb les inscripcions que el conserven hem pogut fer recerca, per saber més detalls de les seves vides.

Tornar