Inici Exposicions Exposició principal Selecció d'objectes
| Procedència | Girona |
| Cronologia | Segles XIV-XV |
| Material | Pedra calcària |
| Registre | MHJ085 |
| Àmbit | El fossar dels jueus |
El primer individu amb aquest nom a Girona es documenta el 1227, en un préstec. El prenom d'Astruc en membres d'aquesta família és present, com a mínim, en quatre generacions consecutives, i probablement es reservaria per al fill primogènit. A final del segle XIII, els Caravida també es trobaven a Besalú, Manresa, Vilafranca i Vic. A Girona, un dels personatges més destacats d'aquesta família va ser Astruc Caravida, pare d'Ester, que a mitjan segle XIV va protagonitzar un divorci molt conflictiu (casada amb David Bonjorn de Barri, de Cotlliure, només va aconseguir el divorci del seu marit després de robar-li llibres i instruments científics el 1337; Jacob ben David Bonjorn, autor de les cèlebres taules astronòmiques, era fill d'Ester i net d'Astruc Caravida). L'any 1347 el testament d'Astruc instituïa un llegat benèfic per a l'almoina del call (heqdeix). A partir de la seva mort, la família començà un període de decadència, i ja no va recuperar el prestigi i poder de l'etapa anterior. Alguns membres de la família, com Salomó Caravida, eren metges, i altres intervingueren en l'organització de la comunitat actuant com a secretaris de l'aljama. Caravida també s'ha registrat com a prenom: Caravida Ravaia, Caravida Saporta, Caravida Caracosa, tots ells membres de famílies importants de la societat jueva gironina i, molt possiblement, fills de dones de la família Caravida.
Traducció:
Aquesta estela sepulcral és de...
En Caravida...
...