Girona, juliol de 1936

• La insurrecció a Girona
• Les fonts
• Dissabte 18 de juliol
• Diumenge 19 de juliol
• Dilluns 20 de juliol
• Mapa

De sobte, cap a les 3 de la matinada, soroll de veus fortes i crits de “Tanqueu les finestres o, si no, tirem” (...) A la mateixa plaça, davant la casa del sastre Roca, que passava del carrer Nou a la plaça del Gra, un grup de gent d’esquerra s’incautava del material de peces de roba per fer vestits i abrics. Hi calaven foc. Era un gran falangista i les forces revolucionàries eren els amos de la ciutat.
(Antònia Adroher i Pascual)

Un grup d'incontrolats, la majoria venint de Salt, van començar a assaltar locals de partits de dreta i de comerciants titllats de feixistes, cremant els mobles. Primerament fou destruït el local d'Acció Popular Catalana, en un primer pis del carrer del Progrés. Després la sastreria Roca del mateix carrer. La intervenció de força gent féu que s'impedís el pillatge que s'intentava d'efectuar. Seguidament anaren a la Rambla i van destruir el Club dels Militars, on trencaren les ampolles, copes i tiraren el piano des del primer pis al mig de la Rambla.
(...)

Vers les 5 del matí uns grups venint de Sant Daniel varen destruir a cops de mall la Central Lletera instal·lada a l'avinguda de Ramon Folch, (...) Les instal·lacions foren completament destruïdes i saquejades per una banda d'energúmens desenfrenats que defensaven uns interessos privats (...). Fou la destrucció més estúpida d'aquestes jornades.
(...)

La botiga d’instruments de música de la casa Sobrequés havia sofert un assalt i una gran quantitat d’instruments de música, violins, guitarres, pianos, saxofons... eren al mig de la Rambla, destrossats (....) Després va seguir l’incendi de les esglésies, que ja molts coneixeu. Davant del Mercadal i el Sagrat Cor aquella gent deixaven sortir per tots els porus del seu cos, el ressentiment, la ignorància, l’obscurantisme que havia prevalgut durant tants anys, en què una certa església tenia una part de responsabilitat.
(Joan Soler i Gironella)

A finals del matí, quan els milicians procedien a la detenció dels civils que havien sortit armats amb els rebels, el pare d'un d'ells, de cognom Comas [ Pere Coma Ysern ], més coneguts pels «Perejans», carlins notoris i domiciliats a la travessia del carrer del Carme, s'oposà que els milicians entressin a casa seva, disparant uns trets amb un fusell de cacera. Amb tot i les súpliques de la seva família i dels veïns, no es volgué rendir. Morí d'un tret després d'un breu tiroteig. Fou el primer mort d'aquestes jornades.
(Joan Soler i Gironella)

Pel camí, en tornar a casa (...) No tinc temps d'arribar, que un gran tiroteig fa córrer tothom. Ve de darrera casa, cap al Carril, carretera de Barcelona. Ningú no veu res (...) Passen uns minuts, truquen a la porta i un company sindicalista, infermer, ve a buscar-me dient que en Dídac [ Tarradell ] ha estat ferit i és a la clínica dels germans Muñoz. La ferida és greu. Una bala tirada de molt a prop li ha travessat els dos canells i el ventre de costat a costat. Ha estat en el tiroteig entre uns companys del Comitè del Front Antifeixista i una reunió de carlistes que es trobava als afores de Girona.
(Antònia Adroher i Pascual)

Cronologia dels fets