Girona, juliol de 1936

• La insurrecció a Girona
• Les fonts
• Dissabte 18 de juliol
• Diumenge 19 de juliol
• Dilluns 20 de juliol
• Mapa

Ja feia dies que circulaven rumors entre la gent de Can Grober, de Can Tomàs i Solés... [La vigília de dissabte] Quan passava pel «frontón», a la Ronda Ferran Puig, ja prop del taller -al carrer de Figuerola- vaig veure escrit a terra, a la voravia, una inscripció que deia «Arriba Falange Española» i «C.A.F.E.» Era la consigna feixista, escrita aquella nit, que volia dir «Camaradas, Arriba Falange Española». (...) Aquesta era la consigna de la sublevació.
(Miquel Gayolà i Gardella)

S’escoltaven amb atenció les ràdios per conèixer les notícies més recents que venien de l’Àfrica del Nord. Els militars del Rif s’havien sublevat, contra la República.
(Antònia Adroher i Pascual)

Tothom esperava les notícies de la una de la tarda. Al carrer, allà on hi havia algun aparell de ràdio, la gent s’hi apilonava. Els que tenien aparell a casa seva -com que era l’estiu- el posaven al volum al màxim per tal que els veïns el poguessin escoltar!
(Miquel Gayolà i Gardella)

A les 6 de la tarda, a la sortida del treball, tots els treballadors afiliats a la Federació Local dels Sindicats van venir al local. (...) per tal d’assabentar-se de les darreres notícies i saber quines accions s’havien d’emprendre. (...) La gent (...) estava molt inquieta.
(Miquel Gayolà i Gardella)

A penes havia començat el ball [a la Devesa] que va arribar en Dídac [Tarradell] i ens recomanà que tornéssim cap a casa. La situació s’havia agreujat i ningú no sabia què faria l’exèrcit aquella nit. (...) El pressentiment que s’endevinava a les cares era molt fort.
(Antònia Adroher i Pascual)

A Girona, al començament de la nit, la Federació Local de Sindicats convocà les altres sindicals (C.N.T. i U.G.T.) en una sala del cafè Norat per tal de convenir què calia fer. S'acordà de proclamar la vaga general per mitjà de fulls policopiats que foren repartits profusament durant la nit i l'endemà diumenge. Els capdavanters dels partits d'esquerra i sindicals, juntament amb molts militants, es mobilitzaren en llurs locals respectius, on van passar la nit escoltant les notícies que donaven contínuament les emissores de ràdio i procurant establir contactes telefònics amb llurs direccions a Barcelona. No va sorprendre, doncs, ningú, que la guarnició de Girona se sumés a la sublevació.
(Joan Soler i Gironella)

Cronologia dels fets