1814-1816
Després de retirar de la venda els Caprichos i de mantenir inèdits els Desastres de la guerra, Goya treballa en la Tauromaquia, un tema força popular a l'Espanya del moment i, d'entrada, políticament anodí, cosa que també li estalvia problemes amb el poder i l'Església.
Lluny de les acolorides escenes de les tauromàquies que triomfen a l'època, l'artista es detura en la història del toreig i posa l'accent en el caràcter tràgic de les corridas. La mort i la violència són presents en totes les estampes, i els clarobscurs remarquen el drama i la tensió. Les escenes se centren en la lluita entre els animals i els homes, eludint l'ambient de la plaça que poc o gens es pot entreveure en algunes làmines.
La sèrie es posa a la venda el 1816 i resulta, per a sorpresa del mateix autor, un fracàs comercial, a diferència de l'èxit que acostumen a tenir les seves pintures.
«De la tauromàquia de Goya brolla una festa dels bous confusa, com inventada per l'autor, amb trets capritxosos del creador dels Caprichos. El més bell que té precisament aquesta tauromàquia de Goya és el sentit fantasmal, barrejat de formes truncades i fets insòlits»
Ramón Gómez de la Serna, Goya, 1958
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat