1797-1799
El 1793, Goya pateix una greu malaltia que el deixa sord. Alguns historiadors i estudiosos defensen que aquest fet marca un punt d'inflexió en la seva producció. La malaltia l'aboca paradoxalment a la llibertat creativa i el porta a explorar una nova línia temàtica original, que enceta el 1797 amb els Caprichos.
Al segle XVIII, la paraula "capricho" defineix les obres realitzades pels artistes per iniciativa pròpia, sense que hi hagi cap encàrrec. Als Caprichos, Goya critica la societat del moment tot presentant situacions esperpèntiques que també denuncien els seus companys il·lustrats.
Temàticament, funciona com un conjunt costumista que retrata la ignorància i la misèria, la corrupció del poder, els abusos de la institució eclesiàstica, la incultura, la desigualtat i les supersticions, i que acaba derivant en un imaginari fantasiós, entre personatges grotescos i monstruosos, bruixes i éssers fantasmagòrics.
La publicació de la sèrie produeix un gran escàndol entre la societat madrilenya, fins al punt que l'artista es veu obligat a retirar-la de la venda pocs dies després d'anunciar-la, tement represàlies per part de la Inquisició.
«Quan acaba de gravar la seva col·lecció d'estampes capritxoses a les acaballes de segle, Goya està ja d'esquena al segle XVIII i de cara al XIX, de manera que els Caprichos ofereixin una recapitulació del mode de pensar i de sentir de tota una època determinada, és a dir, epíleg de la Il·lustració, i alhora pròleg o més aviat visió anticipada de la nova època que ha de venir»
Edith Helman, Los "Caprichos" de Goya, 1971
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat