Volaverunt Els gravats de Goya des de la contemporaneïtat Exposició temporal

El 1824, a l'edat de 78 anys, Goya decideix marxar a França, seguint les passes d'alguns dels seus companys i d'altres intel·lectuals. A la Quinta del Sordo, la seva darrera residència espanyola, hi queden, juntament amb les pintures negres dels murs, una sèrie inacabada de 18 làmines. El 1864, trenta-sis anys després de la mort del pintor, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando edita la que probablement és la sèrie de gravats més desconcertant de les quatre.

Les diverses interpretacions que se n'han fet tenen l'origen en un equívoc inicial: quan l'Academia en fa la primera edició i els publica com a Proverbios, ignora l'ordenació del conjunt, i també el fet que l'artista, en les proves de taller, els havia titulat Disparates.

El que resulta evident és que, en aquests Disparates que retraten la decadència del país, emergeix de manera contundent l'artista modern que ja s'endevina en els gravats anteriors.

Cent anys després d'aquella primera edició, Tomás Harris, expert i referent en l'estudi de Goya, en el catàleg raonat de l'obra gràfica del pintor intenta vincular cada estampa amb un proverbi espanyol, fet que encara embolica més la lectura i de retruc alimenta el misteri i l'hermetisme del conjunt.