El cinema amateur d'Antoni Varés

Antoni Varés i Martinell (Llagostera 1909 - Girona 1966)

Artista, cineasta amateur i cartellista. Estudià a l'Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per aprendre les tècniques de les Arts Gràfiques a Graphique Industrial Française (GIF). A partir del 1932, entrà en contacte amb el món del cinema i del teatre i intervingué en qualitat d'extra en alguns films de René Claire. Consolidat com a publicista, realitzà cartells i retrats d'artistes per a l'Opéra Comique, Moulin Rouge i Théatre de la Gaîte a Montparnasse.

La mort del seu pare el feu tornar definitivament a Girona l'any 1935, on treballà de publicista i cartellista, compaginant la seva activitat laboral amb la seva afició al cinema. Va treballar com a cartellista per encàrrec per al Bisbat, el Seminari Diocesà o Acció Catòlica (en temes religiosos molt allunyats de l'avantguarda parisenca), va realitzar cartells per al Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i per a altres associacions i esdeveniments socials com les Fires de Sant Narcís de 1960. A més dels cartells, els seus dissenys van abastar també nadales, contes infantils, contes per acolorir, il·lustracions de llibres de text, ex libris i fins i tot aparadors de diferents comerços de la ciutat. Pel que fa a la seva obra artística, va participar a diverses exposcions, com la que va tenir lloc el 1940 a les Sales d’exposició de la Rambla, on exposava conjuntament amb Jaume Roca Delpech, Pere Perpiñà, Josep Colomer, Francesc Riuró i Paco Torres Monsó.

També va destacar per la seva implicació en les iniciatives culturals que tenien lloc a la ciutat i va ser membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) i de l'Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província (AFIC), de la qual en va encapçalar la secció de cinema. També va formar part del Círculo Artístico de l'Institut d'Estudis Gironins, constituït el 1947, on ocupà el càrrec de cap de la secció de cinema i fotografia.

La seva obra fílmica es pot considerar en bona part com a inacabada, ja que molts dels seus films no varen poder ser sonoritzats i, a més, va morir quan estava treballant en la seva pel·lícula més ambiciosa, una adaptació de Josafat, de Prudenci Bertrana.

Viquipèdia