Jornades Imatge i Recerca
L’objectiu dels darrers 40 anys ha estat avançar en la normalització de la gestió del patrimoni fotogràfic: preservació, formes d’adquisició i gestió de drets, tractament documental i divulgació. Les metodologies i pràctiques desenvolupades s’han adaptat constantment a l’evolució social, tecnològica i professional. Per això, l'any 2026 es continua parlant de patrimoni fotogràfic, però amb matisos. De fet, en les darreres dues dècades, aquest concepte s'ha integrat com una especificitat dins d'un marc més general: la gestió del patrimoni en imatge. Actualment, s'utilitza fins i tot el terme "gestió de fons d'imatge", ja que la nova realitat i l'ús actual de la fotografia han desdibuixat el concepte tradicional de patrimoni.
Es calcula que al món hi ha més de 16.000 milions de telèfons mòbils, més que població, i molts d’ells ja inactius. També que cada persona amb mòbil fa una mitjana de dotze fotos diàries i que, a més, els joves entre 18 i 25 anys fan una mitjana superior als dos vídeos al dia.
Amb 2,1 bilions de fotos produïdes al 2025 és ineludible preguntar-se quin paper jugaran els arxius, no en el futur sinó en relació amb la producció dels darrers 50 anys. Els volums, la banalització de contingut, la qualitat, l’autoria difusa, la irrupció de la intel·ligència artificial... Potser cal assumir que aquesta fotoflació trenca amb el que hem après fins ara i que els reptes del futur no són sinó els problemes de present que no som capaços de resoldre. El futur sempre arriba massa aviat.
Cap del Servei de Gestió de Documental, Arxius i Publicacions i director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.
En l'àmbit internacional, actualment és president de la Secció d'Arxius Territorials, Municipals i Locals (ICA-SLMT) del Consell Internacional d'Arxius. És col·laborador del projecte InterPARES Trust AI sobre Intel·ligència Artificial per a Arxius i Documents, de la Universitat de Columbia Britànica (Vancouver, Canadà).
Anteriorment, ha col·laborat en diferents projectes i comitès nacionals i internacionals, entre ells el Grup d'Experts de Gestió de Documents Físics i Digitals (ICA-MPDR) i el Grup d’Experts sobre Avaluació, ambdós de l’ICA, el Comitè Ad Honorem de la Red de Archivos Diplomáticos Iberoamericanos (RADI), la Comissió Nacional de Catalunya sobre Accés i Avaluació de Documents, el comitè tècnic CTN50/SC1 de l'Agència Espanyola de Normalització (AENOR), el Foro Iberoamericano de Evaluación de Documentos, InterPARES TRUST i InterPARES-3, la revisió de MoReq2, Documents Vitals (ICA), la Comunitat de Pràctiques VALORA, etc.
Com a docent ha col·laborat principalment amb la Universitat Internacional d'Andalusia, la Universitat de Girona i l'Escola Superior d'Arxius i Gestió de Documents (ESAGED), de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre altres universitats estatals i internacionals, institucions públiques i associacions professionals, a més de ponent en diferents congressos en diversos continents. És autor o coautor de més de cent cinquanta publicacions.