Català Español English Français
Inici Mediateca

Un recorregut per la Gerona de Benito Pérez Galdós Recurs

Torre Gironella

«-¿Quia, qué se han de atrever? […] Nos tienen mucho miedo. Sube conmigo a la Torre Gironella, y verás los mosquitos que andan allá por Levante y Mediodía»

Les tropes napoleòniques aprengueren dels errors anteriors. Van veure la complexitat del territori i la rellevància defensiva que tenia la ciutat de Girona (que controlava el camí que anava de Barcelona a la frontera amb França), i decidiren encerclar la ciutat començant en primer lloc per habitar les localitats del costat. Conqueriren les viles de Salt, Medinyà, Bescanó, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, etc., i van establir-hi diversos campaments, on residien els centres de comandament, les tropes i aplegaven el material militar de què disposaven. Aquestes accions els facilitarien controlar el territori dels voltants i, posteriorment, atacar les posicions defensives i estratègiques situades fora del perímetre emmurallat de la ciutat.

Tots aquests moviments de tropes i artilleria eren visibles des d'aquest emplaçament, com bé li diu Andresillo a Siseta, una de les noies amb qui viu en la casa que l'acull:

«-¿Quia, qué se han de atrever? -exclamé yo con festiva ironía-. Nos tienen mucho miedo. Sube conmigo a la Torre Gironella, y verás los mosquitos que andan allá por Levante y Mediodía. Franceses en San-Medir, Montagut y Costa-Roja, franceses en San Miguel y en los Ángeles, y por variar, franceses en Montelibi, Pau y el llano de Salt. Ya verás, prenda mía. Aquí somos seis mil quinientos hombres que no bastan para empezar y tenemos unas murallitas... ¡qué obras, válgame Dios! Da miedo verlas. Figúrate que cuando los lagartos corren por entre las piedras, estas se mueven y dan unas contra otras. No se puede hablar recio junto a ellas, porque con el estremecimiento del sonido, se caen de su sitio. En fin, yo no sé lo que va a pasar cuando abran batería los franceses y empiecen a bombardearnos.»

(Capítol IV, pàg. 38)