Maternitats. Una mirada diversa Exposició temporal

No. I per què? Quan es respon amb una negació, la torna és sempre una pregunta que en si mateixa és jutjadora, demana una explicació innecessària al "no" a un privilegi biològic, el d'un ventre voluminós i fecund, que s'ha convertit també en una pressió social, una exigència més que s'ha d'afegir a la de l'estètica i a la professional. La resposta a la imposició de la maternitat, finalitat de tot cos femení durant segles, ha estat rebel·lar-se. Contra els dits acusadors que surten de les mànigues de les sotanes negres que converteixen en pecats decisions lliures. Contra els homes que s'han erigit en el poder per sentenciar sobre un cos que no els pertany. I contra la llei formulada pels homes s'han alçat els braços de les dones clamant el dret a decidir, elles. Avortar és un dret, una opció i no l'estigma que és. I no concebre també. I en els dos casos ens calen màscares, encara. La societat justifica aquest "no" a la maternitat a una renúncia, una incapacitat, una circumstància que ha impedit l'ideal de feminitat completa. La dona que no és mare ha de tenir motius per no ser-ho. La no mare per elecció és una dona que ha sortit del quadre, de l'estereotip hegemònic. És tabú, una incomoditat.

Gemma Busquets Ros