Sílvia Planas Marcé
“mare, mère, mother, madre, ama, nai, mater...
matèria, terra, terres, brunes, roges...
matriu, ventre, rebre, acollir, incloure...
rebutjar, decidir...
”
Mares, totes. Mares, plenes. Mares, No.
Aquesta exposició acull les diferents maternitats que transiten per les nostres col·leccions. És un convit a mirar-les i a pensar-les totes: les divinitzades, les carnals, les sacrificades, les somiades, les empoderades, les sofrents, les desitjades i les rebutjades.
La història les diu. Les marca, a voltes amb tendresa i pulcritud, altres vegades amb aquella determinació patriarcal que s'apropia de la fertilitat i de la sexualitat de les dones i les fa ser mares, i les deixa sense ser res més, i imposa una idea, una imatge, un destí. L'art les retrata. Les dibuixa resseguint les traces del passat i les acota a les pautes de la societat. Al capdavall, l'art és mirall, però també és miratge.
Mares divines, com els fruits del seu ventre. Mares amants, donant la vida i fonent-se d'amor. Mares lluitant contra destins imposats, definits, absoluts, absurds, incerts. Mares dolents, amb el cor esquinçat i el cos estripat. Mares desitjoses, somiant de ser-ho. Mares desitjades, esquemes il·lusionats. No Mares decidint, obrint camins de llibertat per al cos i per a l'ànima.
Són elles, i són presents al llarg de tota la història, de totes les històries. També en la història de les obres del Museu.