La maternitat és un territori que les dones estan reconquerint, i les noves idees lligades al concepte de ser mare són molt més reivindicatives, molt més carnals, molt més plurals, molt més reals.
L'art contemporani ofereix nous continguts i percepcions i crea una nova iconografia de la maternitat. Ho fa amb obres carregades de simbolisme, molt properes a la idea de somni, d'espai oníric, que se situen en una realitat sensorial diferent. Són realitzades, ara ja amb molta més freqüència, per dones, i aborden temes com la tendresa i l'alegria –però també la temença– de saber-se prenyada; la relació, no sempre idíl·lica, entre mare i criatures; o el desig, a vegades incontrolable, d'experimentar la maternitat.
Les Cartes a la mare d'Elena del Rivero –sèrie que actualment consta de més de cinc mil obres– és un gran fris d'evocació confessional de la relació abissal amb la seva mare. Sobre grans columnes de paper pautat amb una única paraula, mother, l'artista anirà fent emergir els senyals que configuren la lluita dels seus camins interiors i ens farà acostar a allò més pregon: la rebel·lió, el sentiment de culpa, la denúncia, la il·legalitat, la ferida. La vida que s'escapça per la castració femenina, com dits i llengües tallades en una accepció metafòrica. NO. L'artista expressa el conflicte tot transfigurant-lo, mostrant-lo, creant bellesa. Les Cartes seran reblertes d'espais buits, d'agulles, de consignes, d'imatges, de brodats, de perles, de dibuixos d'infants. O també les veurem completament negres, només amb l'encapçalament, amb la paraula esborrada de manera minuciosa per un vel de nit i de dolor. Imatges repetitives i minimalistes, realitzades a partir de la lectura de les Cartes al pare de Kafka: «En tu començava tota la puresa del món i en mi començava la immundícia...». En un manifest escrit l'any 1995, Elena escriu: «De vegades em pregunto per què ets tan perversa, i creu-me, jo mateixa ho soc molt, sí, sí, sí..., SEMPRE T'ESTIC ESPERANT. El temps passa, i segueixo esperant-te, però sí, no ho puc evitar: T'ODIO» (I sometimes wonder why you are so perverse, and believe me, I myself am very much so, yes, yes, yes,... I AM ALWAYS WAITING FOR YOU. Time passes and I keep waiting for you but yes, I cannot help it: I HATE YOU.)
Maria Josep Balsach Peig