Les coses que foren Exposició temporal

En aquestes làmines de colors, com si el vidre tingués un reservori de memòria, hi veiem l'infant i la nena avantatjada, l'aplicació en l'estudi, la pulcritud en els deures lliurats. El viscosímetre d'Engler, destinat a mesurar la viscositat d'un líquid, ens porta a la realitat pretèrita que el va acollir, a aquells gabinets, aquells experiments en grup amb el nas enganxat a l'aparell, i als ulls com taronges per veure-hi més enllà del petit món conegut de cadascú. La capsa de fusta té cinquanta compartiments per desar-hi els segells de goma amb el nom de les assignatures que s'impartien a l'Institut al segle passat. Cinquanta noms, de cinquanta mons. El bombo amb les boletes per al sorteig dels temes de l'examen de revàlida remet a l'escenari imponent on es desenvolupava la prova, a la solemnitat del tribunal, a l'explicitat de la disjuntiva que tenallava l'alumnat, a una veritable cerimònia de pas que la cultura occidental havia dissenyat com a entrada al món seriós dels adults. Els flascons guardaven una representació de les substàncies pures i mesclades a partir dels 118 elements químics catalogats. Estris de laboratori, de tota forma i color, que com fireta per a batxillers eren el fil tensat entre una infantesa acabada de deixar i una vida adulta encara a l'horitzó de la incertesa.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 
• 
• 

Tots els elements d'aquest àmbit provenen de l'Institut d'Ensenyament Mitjà de Girona, que entre 1869 i 1968 va estar ubicat en l'edifici que avui acull el Museu d'Història,. La col·lecció està formada per elements usats a les classes i als laboratoris i es conserva entre el Museu i l'actual Institut Jaume Vicens Vives, que el 1969 va agafat el relleu del vell institut.

Comentaris