Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Maria Sibylla Merian va néixer a Amsterdam. Era filla de Matthäus Merian, gravador i editor, i fillastra de Jacob Marrel, un famós pintor de natures mortes. Gràcies a la intervenció d'un veí, a qui la Maria havia robat unes tulipes per pintar-les, el seu padrastre va decidir admetre-la al taller quan tenia tretze anys i instruir-la. Als divuit anys, es va casar amb el pintor Johan Andreas Graff; d'aquesta relació van néixer les dues filles que va tenir, les quals també es van dedicar a la il·lustració botànica: primer, Johanna Helena Herold, i deu anys més tard, Dorothea Graff, amb la qual s'embarcaria en l'expedició del Surinam.

Els seus treballs sobre la metamorfosi dels insectes la col·loquen a la història com la primera entomòloga coneguda. Els seus estudis van contribuir notablement a l'avenç científic i també al canvi de paradigma filosòfic del segle XVIII, ja que fins aleshores es pensava que els insectes sorgien de les escombraries per generació espontània i, per tant, encarnaven el mal. Merian va començar pintant flors, però, animada pel seu caràcter observador, va investigar també els insectes que hi trobava. L'any 1677 va publicar la primera obra, El nou llibre de les flors, i, un any després que naixés la seva segona filla (1679), va publicar el segon llibre, L'eruga, meravellosa transformació i estranya alimentació floral. En aquest llibre ja plantejava les bases de la teoria de l'evolució i estudiava la flora i la fauna com un conjunt, amb la qual cosa va canviar completament la manera com s'havia estudiat el medi ambient fins aquell moment. Cinc anys més tard de la publicació, Francesco Redi va demostrar que eren els cucs els que ponien els ous i, així, va acabar amb les teories del mal que s'hi associaven.

L'any 1685, Merian es va separar del marit i va marxar a viure a una comuna luterana situada en un castell que pertanyia al governador de Surinam, colònia holandesa a Amèrica del Sud. Aleshores, va començar a estudiar exemplars tropicals que arribaven des d'allà. Impulsada pel desig d'estudiar-los en viu, Merian, amb més de cinquanta anys i contra tota convenció social de l'època, esdevingué també una de les primeres dones que s'embarcaren en una expedició científica. L'any 1699, va viatjar a Surinam, juntament amb la seva filla menor, Dorothea, per investigar les papallones i el seu procés de metamorfosi. En el transcurs d'aquest projecte, va realitzar nombrosos esbossos i aquarel·les in situ. L'any 1705, en tornar-ne, les seves investigacions es van convertir en una de les publicacions més rellevants que existeixen sobre l'evolució dels insectes: Metamorphosis insectorum surinamensium.

Merian va deixar per a la posteritat un dels primers documents visuals sobre l'evolució. Per això, és i ha estat considerada pionera en l'estudi de l'entomologia i una de les primeres exploradores científiques conegudes. El seu llegat és una prova meravellosa de com l'univers evoluciona quan l'art i la ciència es fusionen.