Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Anomenada popularment «la dona dels contes», pseudònim amb què va signar algunes de les obres literàries que va escriure, i àvia paterna de Manuel i Antonio Machado, Cipriana Álvarez de Durán va ser pintora, escriptora, investigadora i folklorista.

Va néixer a Sevilla en el si d'una família culta i liberal extremenya, filla del filòsof, polític i militar José Álvarez de Guerra, el qual fou autor d'obres com ara Unidad simbólica y destino del hombre en la tierra, i de Cipriana Durán de Vicente Yáñez. L'oncle matern, Agustín Durán, va ser el compilador del Romancero general, publicat el 1851, i director de la Biblioteca Nacional. Va heretar de la família l'amor per la literatura i la cultura popular.

Aquesta dona polifacètica va ser l'autora de contes populars molt coneguts, com ara La mano negra, La serp dels set caps o Las tres Marías. Està considerada també la primera folklorista d'Espanya, ja que va recopilar més de seixanta contes, setanta cobles i noranta-cinc embarbussaments de Sevilla i Huelva. Cipriana va transmetre aquest amor pel folklore i el saber popular al seu fill Antonio Machado Álvarez, «Demófilo», pare dels poetes sevillans, el folklorista més rellevant de l'escola sevillana i autor de la Colección de Cantes Flamencos.

Cipriana Álvarez de Durán va rebre formació artística i va arribar a obtenir una menció honorífica a l'Exposició de Sevilla del 1858. Deu anys després, va participar a l'Exposició de Belles Arts de la mateixa ciutat. És l'autora de la còpia del retrat de José Celestino Mutis del 1882, que es troba al Real Jardín Botánico de Madrid, i del retrat del seu nét, Antonio Machado, de nen, datat el 1879. Cipriana Álvarez de Durán signava les seves obres com C. A. de Machado. Gran part de la seva obra es troba en parador desconegut i se'n desconeix l'autoria.

L'any 1845, Cipriana es va casar lliurement i en secret amb Antonio Machado Núñez, un marit fet a mida d'aquesta dona genial, el qual era metge de formació i catedràtic de Física i Química a Santiago de Compostel·la i d'Història Natural a Sevilla. Antonio va traduir i va difondre les idees de Darwin i Haeckel a Espanya i Cipriana hi va col·laborar amb la realització d'iconografies per a les seves investigacions. Cal destacar, entre aquestes col·laboracions, la realització de les aquarel·les de varietats d'olivera d'Andalusia que es van exhibir a l'Exposició Universal de París del 1867, en el marc de la investigació que el professor Miguel Colmeiro va realitzar a la dècada de 1860 sobre les castes d'olivera espanyoles.