Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Berthe Hoola van Nooten, nascuda als Països Baixos com Bartha Hendrica Philippina van Dolder, era filla d'un vicari d'Utrecht. Tot i que hi ha poca informació sobre la seva joventut, se sap que des de jove va mostrar interès per les ciències naturals i la pintura de flors. Als vint-i-un anys, es va casar amb Dirk Hoola van Nooten i es va traslladar a la colònia holandesa de Surinam, on ell treballava com a jutge. Durant el temps que va passar en aquesta regió, va desenvolupar un interès profund per la botànica i es va dedicar a enviar mostres de plantes als jardins botànics dels Països Baixos.

Poc després del seu trasllat a Nova Orleans, Estats Units, Berthe va enviduar sobtadament i es va quedar amb cinc fills petits i grans deutes. Fugint dels creditors, Van Nooten va viure a diversos llocs, on, per poder mantenir la família, va obrir escoles per a nenes. Finalment, es va establir a Java, a les Índies Orientals Neerlandeses, on va continuar amb la fundació d'escoles.

Incapaç de costejar el retorn a Holanda, Berthe va aprofitar la situació a Java per produir aquarel·les de la flora local, i es va inspirar en el gust europeu per les il·lustracions exòtiques. El seu esforç va culminar l'any 1863 amb la publicació Fleurs, fruits et feuillages choisis de l'Ile de Java, patrocinada per la reina Sofia dels Països Baixos. El llibre, amb quaranta cromolitografies fetes per Pieter Depannemaeker, detallava flors, fruites i plantes de Java. Cada làmina, acompanyada de textos en anglès i francès sobre les característiques, la història i els usos dels especímens, va ser aclamada tant pel públic general com per experts botànics.

Aquest volum, de grans dimensions per poder mostrar les plantes a mida natural, es va publicar en deu entregues, estava dirigit a «totes les dones humils» del món, i reflectia la situació de les dones talentoses de l'època. L'obra va ser reimpresa dues vegades, i la segona edició va incloure els noms nadius i els detalls botànics actualitzats.

Van Nooten va ser la primera persona a descriure oficialment el Citrus sarcodactylis, més conegut com a «mà de buda», la referència del qual va utilitzar posteriorment Walter Swingle en la seva revisió del 1914 de les espècies de Citrus recol·lectades a la Xina.

Tot i l'èxit artístic i científic, Berthe va haver d'enfrontar dificultats financeres constants. La naturalista i viatgera anglesa Marianne North, que la va visitar a Batàvia (avui Jakarta) el 1876, va fer esment en les seves memòries de les dures condicions en què vivia. Berthe va morir als setanta-quatre anys sense recursos econòmics.

Berthe Hoola van Nooten és un exemple de les dones artistes del seu temps, sovint modestes i sense el reconeixement degut. El seu llegat artístic i botànic, particularment Fleurs, fruits et feuillages choisis de l'Ile de Java, perdura com un recurs valuós per a botànics i amants de l'art.