Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Marianne North va ser una escriptora i artista botànica que es definia a si mateixa com «un ocell molt salvatge amant de la llibertat». Marianne era filla d'un terratinent ric, polític, diputat del parlament i amic de Charles Darwin, a qui adorava. Segons ella mateixa, va ser el seu ídol i únic amic. Amb vint-i-cinc anys, quan la seva mare va morir, es va embarcar amb ell en un grand tour per Suïssa, Itàlia, Turquia, Grècia, Espanya, el Líban i Egipte. Era una dona molt lliure per a l'època que mai no es va casar, perquè considerava que el matrimoni era «un terrible experiment» que convertia la dona casada en «una mena de serventa qualificada».

Quan el pare va morir, va heretar una fortuna que li va permetre visitar països tropicals i dedicar-se a pintar-ne la vegetació. Va emprendre el primer viatge en solitari amb quaranta-un anys, desafiant totes les convencions de l'època, i així va continuar fins que va morir. En aquest període, va recórrer sola disset països, va estar a sis continents i va travessar deserts, oceans i muntanyes per trobar els exemplars botànics més exòtics que es poguessin imaginar. També va ser a Espanya, a les illes Canàries, a la vall de la Orotava de Tenerife, on va pintar vint-i-sis obres de flora i fauna autòctona.

La formació artística amb què comptava era escassa, gairebé autodidacta, i a diferència de les seves coetànies, que pintaven amb aquarel·la —considerada en el moment com la «pintura de senyoretes»—, ella ho feia a l'oli, una tècnica lenta i difícil que l'obligava a romandre llargues jornades observant-ne els models i convivint amb els ecosistemes. Les seves obres es distingeixen de la resta perquè deixen entreveure la textura de l'oli i del pinzell, i perquè tenen colors molt saturats i contrastats, que no només han resistit el pas dels anys, sinó que, a més a més, van aguantar al seu dia la humitat dels tròpics. Amb aquesta tècnica, North va pintar més de mil obres que, a més de tenir un gran valor artístic, constitueixen un registre botànic excepcional. A més, el que fa que l'obra de North sigui molt rellevant i que es diferenciï de la resta és que les espècies estan contextualitzades i estan pintades en el seu entorn natural; així, proporciona una informació que va més enllà de l'herbari i de l'exemplar, i dona gran informació de tot l'ecosistema que envolta els espècimens. Els descobriments botànics que va fer van ser tants que, en honor seu, diverses espècies es van batejar amb el seu nom, com ara la Northea seychelliana o la Nepenthes northiana, la planta carnívora més gran del món.

Marianne va morir a l'edat madura, però va tenir temps de deixar una galeria a Kew Gardens (el Reial Jardí Botànic de Londres) que recull 833 pintures botàniques i 246 tipus de fusta; Personalment va disposar que res en aquest espai fos alterat després de la seva mort. Juntament amb l'arquitecte James Fergusson, va dissenyar el pavelló que acull l'única exposició permanent de la Gran Bretanya dedicada a una artista femenina, ella mateixa, i que existeix des de fa un segle.