Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Margaret Ursula Brown, més coneguda com Margaret Mee, va ser una artista botànica britànica. Va estudiar a l'Escola d'Art, Ciència i Comerç de Watford i va treballar durant la Segona Guerra Mundial a Hatfield com a dibuixant a la fàbrica d'avions de Havilland. L'interès per l'art el va heretar de la seva tia, Neil, que era il·lustradora de llibres infantils, si bé els viatges de l'avi matern i la condició d'aficionat naturalista del pare també van ser una gran influència.

Es va casar amb Reginald Bruce Bartlett i, juntament amb ell, es va unir al partit comunista; a més, va ser activista del Sindicat d'Escriptors de Rètols, Vidres i Bitllets. Després de divorciar-se, sis anys més tard, es va tornar a casar, ara amb Greville Mee; amb ell ja havia assistit a l'escola d'art de Saint Martin a finals del 1940. Va rebre classes al Camberwell College of Arts, on es va especialitzar en il·lustració i disseny. Anys més tard, el matrimoni es va traslladar al Brasil, on ella va poder desenvolupar tota la carrera com a il·lustradora botànica, a més d'ensenyar art. En aquest nou destí, a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, va iniciar les seves expedicions botàniques. Als quaranta-set anys i només acompanyada d'un guia local, es va endinsar a l'Amazones per estudiar la flora local. Tres anys més tard, esdevingué artista botànica per a l'Institut de Botànica de Sant Pablo. Va crear més de 400 plecs d'il·lustracions al guaix i més de 40 quaderns d'esbossos i 15 diaris. Va realitzar quinze expedicions durant les quals va sobreviure a l'hepatitis, la malària, els ratpenats vampirs i els cercadors d'or.

L'any 1988, amb setanta-quatre anys, es va convertir en la primera persona que va pintar del natural i després d'haver-la buscat durant vint-i-quatre anys, la flor de lluna Selenicereus wittii, que només floreix durant unes hores una vegada a l'any i a la nit.

A més, la incansable Margaret va ser una activista contra la desforestació de la selva amazònica i les conseqüències devastadores de la mineria. Es va unir a les protestes per la protecció de la selva amazònica ja el 1967 i va deixar constància de moltes espècies que, a hores d'ara, s'han extingit per aquesta sobreexplotació.

L'any 1976, Mee va rebre l'Ordre de l'Imperi Britànic pels serveis que va prestar a la botànica brasilera i el 1986, una beca de la Societat Linneana de Londres. També va ser reconeguda al Brasil amb la ciutadania honorària de Rio de Janeiro el 1975 i amb l'Ordre de la Creu del Sud el 1979. Després de morir, es va fundar en honor seu la Margaret Mee Amazon Trust per promoure l'educació i la investigació sobre la vida i la conservació de les plantes amazòniques, que concedeix beques a estudiants brasilers de botànica i il·lustració de plantes que vulguin ampliar la formació al Regne Unit o realitzar investigacions de camp al Brasil.