Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Mary Delany va ser una artista britànica coneguda pels seus collages de paper que va viure a Anglaterra i Irlanda. Va pertànyer a una família benestant i va tenir una educació curosa basada en els idiomes, la música i les arts. Va formar part de The Blue Stockings Society, un moviment social i educatiu informal de dones a Anglaterra a mitjans del segle XVIII que treballava l'educació i la col·laboració femenina.

Als disset anys la van casar amb Alexander Pendarves, un membre del Parlament de seixanta anys amb influències polítiques. Després de set anys dedicats a la cura del marit vividor, bevedor i malalt, va enviduar; tot i que va perdre la font principal d'ingressos, també va quedar lliure per moure's en societat. En aquell moment va conèixer Joseph Banks, contacte que li va permetre ampliar la passió per la botànica que ja havia iniciat, no només dibuixant, sinó també brodant part de la flora que recollia en els seus viatges. Amb aquesta tècnica poc habitual d'il·lustració, el brodat, representarà més endavant les plantes que ella mateixa cultivava. Al museu Ulster a Belfast es conserva un cobrellit brodat per ella amb detalls anatòmics precisos.

L'any 1743 es va casar amb el doctor i clergue irlandès Patrick Delany, amb qui compartia la passió per la jardineria i la botànica. Després de vint-i-cinc anys de matrimoni, Mary, amb seixanta-vuit anys, va enviduar un altre cop. Tot just dos anys més tard, va començar a treballar en el que es coneix com Flora delanica, que no era un herbari de plantes comú, sinó una col·lecció d'imatges de flors realitzades a partir de trossos de paper de seda i acolorides manualment. Aquesta obra peculiar està formada per gairebé mil reproduccions detallades d'espècimens botànics fetes a partir de trossos de paper diminuts que s'enganxen amb clara d'ou, farina i aigua sobre un fons negre. Aquests papers retallats, en sumar-se, van modelant el volum de les parts de les plantes. Algunes estan formades, fins i tot, per dos-cents paperets superposats. Gràcies també a un subtil acoloriment del paper amb l'aquarel·la, com si fos un tenyit manual, es van dibuixant les zones de llum i ombra de cada fragment.

Cada làmina incloïa una descripció i classificació linneana on, a més, Delany anotava la data i el lloc de creació de la composició; aquestes dades confereixen a les peces un valor científic afegit. Les seves obres van esdevenir una moda de l'època que fou imitada per moltes dones; aquest entreteniment no només tenia un component lúdic, sinó que també els va permetre aprendre botànica.

La col·lecció meravellosa de Delany es va donar l'any 1897 al Museu Britànic de Londres, on es conserva.