Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Suzanne Davit, de soltera Luddoneau, neix a París l'any 1897 on estudia dibuix i pintura a l'Académie Colarossi, una de les primeres acadèmies d'art que acceptaven dones. L'any 1917, ja casada amb un enginyer d'origen armeni, arriba a Barcelona. Ben aviat la parella entra a formar part de l'ambient intel·lectual de la ciutat. Als anys trenta participa en exposicions de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya a les Galeries Laietanes, a la Sala Parés i a La Pinacoteca de Barcelona. El seu lligam amb la terra d'adopció queda afermat després de la mort del seu espòs, el 1945. Intensifica l'activitat com a il·lustradora científica i entra a formar part dels socis actius del Centre Excursionista de Catalunya.

Madame Davit, com l'anomenaven els seus coneguts, era una dona afable, educada, molt reservada i de costums austers. Va viure al marge de les servituts domèstiques del matrimoni i sense lligams familiars, fet que li va permetre assolir una gran professionalitat. Al llarg de la seva vida va realitzar de manera periòdica estades en solitari a la Vall d'Aran, la Cerdanya o a la comarca del Baix Llobregat per estudiar la seva vegetació. De costums fixes i molt metòdica treballava amb espècimens acabats de recol·lectar a casa seva o en la privacitat de les habitacions dels hostals on residia. Gran coneixedora dels fongs, va col·laborar amb la Societat Catalana de Micologia, participant i organitzant l'exposició anual de bolets al llarg d'una dècada. La seva particular manera de representar la natura va ser molt preuada per botànics del moment com Pius Font i Quer.

Segurament es tracta de la primera dona artista —contractada pel CSIC l'any 1952— que va adquirir de forma autodidacta els seus coneixements de botànica, mitologia i zoologia. L'any 1956 serà nomenada conservadora de l'Institut Botànic de Barcelona on actualment es troba dipositat el seu important llegat.

Les seves làmines tenen un caire més artístic que no pas científic, tanmateix el dibuix naturalístic és de gran precisió en els detalls, fruit d'una observació minuciosa. Donava molta importància a la disposició dels elements dins del quadre, on les composicions complexes responen a la col·locació de les plantes en el seu hàbitat o entorn evolutiu. Com apassionada que era de la litografia, feia servir el llapis gras i també el grafit per destacar els contorns de les plantes. L'ús de la tècnica del guaix sobre aiguades pròpies de l'aquarel·la li permetia un tractament pictòric on l'exaltació del color és un dels trets més característics del seu treball.

Suzanne Davit va morir al seu pis de Barcelona l'any 1973.

Apassionada per la natura i amb una gran curiositat científica va representar les plantes d'una forma diferent a les pautes habituals de la il·lustració botànica del moment.