Elles il·lustren botànica Exposició temporal

El context sociocultural i científic de la família de Paula Millán Alosete va ser determinant en la seva vocació i en la carrera com a il·lustradora. El pare, Mariano Millán Velasco, era pintor, escultor, restaurador i dibuixant de la càtedra d'Anatomia de la Facultat de Medicina de Madrid.

Paula, que era completament sorda, va estudiar a l'Escola de Ceràmica de la Moncloa i, posteriorment, a l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran, on va aprendre a treballar amb diferents tècniques. L'any 1917, va obtenir un premi, prèvia oposició, en Ensenyament Artisticoindustrial de l'Escola de la Llar i Professional de la Dona, i, a partir del 1920, va començar a ser coneguda en els cercles artístics de l'època per la seva obra pictòrica. La primera exposició que Paula Millán va fer el 1925 al saló permanent del Cercle de Belles Arts va significar-hi un triomf: va ser visitada per la infanta Isabel, que la va felicitar per la bellesa de les obres.

L'any 1930 va exposar també al Museu d'Art Modern i el 1933 va guanyar l'oposició com a auxiliar artística del Reial Jardí Botànic de Madrid, on va treballar com a il·lustradora científica dels botànics José Cuatrecasas i Arturo Caballero. Va il·lustrar els articles d'Elena Paunero, conservadora de l'herbari del Jardí Botànic, que es van publicar a Anales del Instituto Botánico A. J. Cavanilles. També va col·laborar amb Antonio Rodríguez Martínez en la il·lustració de la flora de les aigües continentals espanyoles. Aquestes imatges es van publicar novament en un llibre del Servei Nacional de Pesca Fluvial i Caça el 1968.

Fins que es va jubilar el 1969, Paula Millán va compatibilitzar la tasca com a il·lustradora botànica al Reial Jardí Botànic amb la docència a l'Escola d'Estudis Auxiliars de Recerca del CSIC, on impartia classes de dibuix científic.