Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Beatrix Potter va néixer a Londres, en un ambient típicament victorià. Els pares, acabalats, amb poca feina i molta cultura, practicaven la fotografia i la pintura, respectivament. Beatrix, juntament amb el seu germà, va ser educada per institutrius i va créixer aïllada d'altres nens i en companyia de mascotes. Així, va desenvolupar un gran interès pel dibuix a casa seva. La debilitat que tenia per la ciència va ser encoratjada per l'oncle, l'eminent químic anglès Sir Henry Roscoe, que la va animar a acostar-se a la botànica. Tant és així que va intentar obtenir per a la neboda una targeta d'estudiant als Reials Jardins Botànics de Kew, la qual li va ser denegada per ser dona.

Beatrix va ser una gran micòloga aficionada; la seva primera aquarel·la d'un bolet data del 1887. Va fer les il·lustracions cada cop més científiques, ja que va començar a incloure les seccions dels cossos fructífers i imatges del que observava al microscopi òptic, per exemple, d'espores i hifes. Gràcies al suport del científic George Massee, es va animar a escriure les investigacions que feia i a oferir els seus dibuixos a la Linnean Society. En aquella època, les dones tenien prohibit assistir a actes científics i, encara més, publicar articles, per la qual cosa es va veure obligada a presentar alguns dels treballs sota un pseudònim masculí. Potter va ser una de les primeres a descobrir que els líquens eren una relació simbiòtica entre algues i bolets. Va intentar presentar els seus estudis a la Linnean Society of London, però no li ho van permetre, novament, per ser dona. L'any 1997, a títol pòstum, aquesta societat li va demanar perdó. Avui, molts dels seus dibuixos es poden trobar al museu i la biblioteca d'Armitt (Ambleside).

Als vint-i-quatre anys, va escriure el primer conte: El conte de Peter Rabbit. Deu anys després, aquest relat es va convertir en un llibre, i ella va voler que fos diferent dels altres: petit, amb poc text i amb una il·lustració nova a cada pàgina. Després del rebuig de l'editorial on l'havia dirigit, Beatrix Potter va decidir publicar-lo pel seu compte. Va ser un èxit, i els editors Frederick Warne & Co. Ltd s'hi van interessar. En els anys següents a l'aparició de Peter Rabbit, va publicar vint-i-tres llibres infantils més en què va representar animals i plantes de manera minuciosa, com si es tractés d'una naturalista.

Als trenta-nou anys, es va enamorar de Norman Warne, el fill del seu editor, però els pares el van considerar poc apropiat per a ella i van prohibir la relació. Van decidir comprometre's, però Normal va morir al mes següent. Quan Beatrix tenia quaranta-set anys, el seu advocat i assessor, William Heelis, li va proposar matrimoni. Els pares s'hi van tornar a oposar, però ella va acceptar. Per problemes de visió, va publicar l'últim llibre l'any 1930, però gràcies als diners que havia guanyat, va comprar una granja i molt de terreny, amb la idea de preservar el Lake District el més verge possible. Així, va consagrar la seva fortuna a protegir la natura, i va ser pionera en temes de conservació i en la lluita contra l'especulació. Quan va morir l'any 1943, va llegar 1618,743 hectàrees de terra, incloses quinze granges i edificis, al National Trust.