Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Com moltes de les primeres fotògrafes, Anna Atkins va ser criada en un ambient erudit. Òrfena de mare, la seva educació va quedar a càrrec del pare, John George Children, químic, mineralogista i zoòleg vinculat a la Royal Society i al British Museum, amb la qual cosa va poder entrar en contacte amb el cercle científic des de ben aviat. Als vint-i-quatre anys, ja hi col·laborava amb la realització de les il·lustracions de la traducció de Genera of Shells, de Lamarck, i donava mostres de les habilitats artístiques que tenia. Poc després, es va casar amb John Atkins, un comerciant de família acabalada amb plantacions a Jamaica, que la va recolzar en els seus projectes científics. Aquestes circumstàncies, juntament amb el fet que no van tenir descendència, van permetre a Anna dedicar-se plenament a la botànica i treballar de manera independent sense haver de preocupar-se per la manutenció. A més a més, comptava amb servei domèstic que probablement la va ajudar en la producció dels seus llibres.

Gràcies al seu treball minuciós de recol·lecció d'espècimens per a un herbari magnífic, amb quaranta anys li va ser concedida una filiació a la Societat Botànica de Londres, una de les poques organitzacions que acceptava dones. Encara que era coneguda i respectada en aquests cercles, el seu treball no va assolir la consideració d'eminència que li corresponia, tal com els va passar a la majoria de científiques d'aquesta època. Va entrar en contacte amb la fotografia gràcies a la relació del seu pare amb Talbot i Herschel, i, amb les seves nocions de química, no li degué resultar difícil dominar el procés de la cianotípia que va utilitzar per a la seva obra British Algae (1843-1853). Sembla que no va viatjar, però intercanviava espècimens botànics amb col·legues d'altres països. Per al seu llibre Cyanotypes of British and Foreign Ferns (1853), va reunir exemplars d'Austràlia, Nova Zelanda i Jamaica; la seva visió de les espècies de falgueres a l'imperi britànic és un exemple clar del que representava la globalització a mitjans del segle XIX.

En aquell moment, poques dones signaven el seu treball i, normalment, el publicaven de forma anònima o simplement cedien les il·lustracions per als llibres botànics d'algun familiar. Tot i que Anna Atkins va signar diversos dels seus àlbums com A. A., les poques ressenyes de l'època sobre el seu treball hi fan referència com «una dama» o, fins i tot, com «amateur anònim». L'any 1889, l'historiador escocès William Lang va corregir aquest error i va atribuir a aquestes inicials les del nom de l'autora; així, la va rescatar de l'oblit. No obstant això, les principals històries de la fotografia i de la botànica van ometre Atkins fins que Larry Schaaf va publicar-ne la biografia l'any 1985. Tenint en compte que només per editar els seus àlbums degué fer més de 8.000 plaques cianotípiques, es creu que hi pot haver molt material encara per descobrir, potser a la secció botànica d'alguna biblioteca.