Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Anne-Ernestine Panckoucke va ser una il·lustradora botànica i pintora de flors francesa que va destacar per la seva delicadesa i sensibilitat en el tractament del color i el maneig de l'aquarel·la. Durant la Revolució Francesa, els pares van emigrar a Alemanya i allà va aprendre l'idioma que després li va permetre traduir alguns poemes i obres de la literatura clàssica.

El seu talent artístic i els coneixements de dibuix botànic van fer que fos triada pel metge, farmacèutic i cirurgià francès François-Pierre Chaumeton per participar en el seu tractat Flore médicale. L'obra, publicada entre el 1814 i el 1820, consta de 8 volums i conté 423 gravats sobre plantes medicinals i altres espècies botàniques, com ara arbres fruiters, la majoria impresos en color i acabats a mà. Els gravats van ser realitzats per part de Lambert Jeune mitjançant la tècnica del puntejat a partir dels dibuixos botànics de Panckoucke i de Pierre Jean François Turpin. Tot i que la participació de l'artista va ser molt inferior en nombre a la de Turpin, la qualitat i la bellesa dels seus dibuixos va captivar el públic i l'autor del llibre, que la va comparar amb les seves predecessores: Maria Sibylla Merian, Elizabeth Backwell i Madeleine Françoise Baseport.

El marit d'Ernestine, el destacat escriptor i editor Charles Louis Fleury Panckoucke, va ser el responsable de la publicació i qui va encarregar a la seva dona el disseny. La parella va gaudir d'un alt nivell econòmic i social gràcies a la tasca editorial important de Panckoucke i es va envoltar de les elits intel·lectuals i artístiques del moment. Van ser també grans amants de l'art i la cultura i, com a tals, col·leccionistes d'antiguitats. Prova de la seva influència i reconeixement social van ser les amistats que freqüentaven la seva residència parisenca, entre els quals van destacar poetes i escriptors com ara Alfred de Musset, Alphonse de Lamartine o Goethe mateix, del qual Ernestine va traduir diverses obres.

Molts eren els encants que definien la personalitat i les aptituds d'Anne-Ernestine Panckoucke. L'artista no només era hàbil en la descripció de flors amb una notable precisió botànica deutora del seu mestre, Pierre Joseph Redouté, sinó que també la seva bellesa i intel·ligència eren objecte d'afalacs i reconeixements. Només cal contemplar el retrat que en va fer el pintor Jacques-Augustin-Catherine Pajou per percebre que tot en ella era talent i sensibilitat, i n'hi ha prou amb contemplar els seus dibuixos d'arbres fruiters al tractat Flore médicale per descobrir-hi la nova manera de representar la natura.