L'aposta per l'art nou Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella Exposició temporal

Les coves d'Altamira, manifestació cimera de l'art prehistòric, esdevindran una font d'inspiració per a la renovació de l'art més inquiet. Sota el signe del primitivisme i en sintonia amb els corrents expressionistes i abstractes internacionals, aquesta aspiració es concretarà en una sèrie de trobades d'artistes, escriptors i intel·lectuals realitzades a Santillana del Mar el 1949 i el 1950, que seran conegudes com a l'Escuela de Altamira.

Inicialment promogudes per Mathias Goeritz, comptaran amb la participació de crítics i artistes importants: Ángel Ferrant, Ricardo Gullón, Pablo Beltrán de Heredia, Eduardo Westerdahl, Luis Felipe Vivanco, Sebastià Gasch, Eudald Serra, Modest Cuixart, Josep Llorens Artigas, Pancho Cossío, Alberto Sartoris, Tony Stubbing, Willi Baumeister i Carla Prina, entre altres.

Al voltant de l'Escuela de Altamira, es generaran diverses activitats, exhibicions i publicacions, que marcaran un pas endavant en la difusió i la consolidació de les noves tendències abstractes en voga els anys 50. En aquest sentit, una de les conseqüències de les trobades de Santillana serà l'organització del I Congrés Internacional d'Art Abstracte i de l'Exposición Internacional de Arte Abstracto a Santander el 1953.