L'aposta per l'art nou Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella Exposició temporal

La Guerra Civil interromp el procés de renovació artística iniciat el primer terç del segle XX. No obstant això, i malgrat les dificultats del context, a final dels anys 40 comencen a sorgir diverses iniciatives que intenten reprendre aquesta activitat de preguerra. Entre les pioneres, cal destacar l'activitat de l'editorial Cobalto (1947), després esdevinguda Asociación Cobalto 49 (1949) i, més tard, substituïda per Club 49 (1950), que es convertirà en una plataforma important de promoció de l'art nou, aglutinant al seu voltant les forces vives de l'avantguarda del país, entre les quals s'hi compten intel·lectuals i artistes vinculats a l'antiga ADLAN.

Al marge de la seva tasca fonamental en el camp editorial —el número dedicat al surrealisme de la revista Cobalto. Arte Antiguo y Moderno (1948), les monografies consagrades a Salvador Dalí (1948), Joan Miró (1949) i Mathias Goeritz (1950), l'edició del primer poemari de Joan Brossa (1951), d'Eros de Juan Eduardo Cirlot (1949) o de les Cartas a sus amigos de Lorca (1950)—, promourà exposicions significatives, com ara la dedicada a la gran figura del surrealisme Joan Miró (Galerías Layetanas, 1949) o la dels nous artistes de Dau al Set (Club de Ràdio Terrassa, 1949).

A més, com a continuïtat del projecte de Cobalto o amb la seva implicació, sorgiran noves propostes culturals a diversos enclavaments de la geografia espanyola, com l'Escuela de Altamira a Santander i els Congressos de Poesia de Segòvia, Salamanca i Santiago de Compostel·la.