Els anys 30
Entre el final dels anys 20 i la primera meitat dels 30, emergeixen a l'escena artística barcelonina diversos artistes l'obra dels quals gira al voltant del surrealisme, tendència representada, més enllà de les grans figures de Joan Miró i Salvador Dalí, per creadors formats o en actiu a diferents nuclis de la geografia catalana: Sitges (Jaume Sans, Artur Carbonell), Lleida (Leandre Cristòfol, Antoni Garcia Lamolla, Manuel Viola) i Girona (Remedios Varo, Àngel Planells, Esteban Francés, Joan Massanet).
Molts d'aquests artistes confluiran a la plataforma de dinamització cultural creada per l'associació ADLAN (Amics de l'Art Nou), fundada el 1932 per Joan Prats, Josep Lluís Sert, Carles Sindreu i Joaquim Gomis. Aquesta agrupació promourà diverses activitats, com ara trobades, publicacions, conferències i exposicions. En alguns d'aquests esdeveniments participaran figures i grups surrealistes del territori espanyol, com el nucli canari de Gaceta de Arte o l'escultor madrileny Ángel Ferrant, professor a La Llotja i mestre d'Eudald Serra, Ramon Marinel·lo i Jaume Sans.
A més, algunes creadores catalanes properes al realisme màgic, com ara Ángeles Santos, en aquell temps a cavall entre Valladolid i la capital, serviran de pont amb l'escena artística d'avantguarda madrilenya, establint llaços amb intel·lectuals vinculats a la generació del 27, la Residencia de Estudiantes, l'ultraisme o La gaceta literaria i amb pintores com ara Maruja Mallo o Norah Borges.