L'aposta per l'art nou Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella Exposició temporal

La trajectòria del jove Salvador Dalí passa per un episodi clau en la seva formació, que és la seva estada a Madrid durant la primera meitat dels anys 20 a la Residencia de Estudiantes, centre cultural de referència on convergiran moltes de les figures més inquietes de la intel·lectualitat espanyola de l'època. Allà, l'artista empordanès tindrà algunes trobades fonamentals per al desenvolupament de la seva carrera posterior: Rafael Barradas, Maruja Mallo, Luis Buñuel i Federico García Lorca.

Especialment amb aquests dos darrers, establirà una relació d'amistat i un diàleg creatiu que donarà els seus fruits, en el cas de la col·laboració amb Buñuel, en dos films fonamentals del cinema d'avantguarda (Un chien andalou, del 1929, i L'âge d'or, del 1930) i, en el cas del tàndem Dalí-Lorca, en un flux constant d'intercanvi d'influències.

D'aquest intercanvi són testimoni diverses obres i documents de l'època, com ara els anomenats Putrefactos, una sèrie de caricatures feta a dues bandes amb què van articular una mena de col·loqui xifrat, a més dels manifestos i articles publicats per tots dos, els poemes de Lorca escrits en aquests anys i les obres d'art del període madrileny de Salvador Dalí.