L'aposta per l'art nou Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella Exposició temporal

La Guerra Civil no només crearà una fractura entre els dos bàndols en pugna, sinó també un allunyament entre les diferents cultures que conformen la geografia espanyola.

Encara en els complicats anys de la postguerra, els Congressos de Poesia celebrats a Segòvia el 1952, Salamanca el 1953 i Santiago de Compostel·la el 1954 significaran el primer acostament entre intel·lectuals i poetes castellans, gallecs i catalans després de la contesa —Vicente Aleixandre, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Luis Rosales, Leopoldo Panero, Dionisio Ridruejo, Carlos Edmundo de Ory, Carles Riba o Rafael Santos Torroella, entre altres— i el reconeixement de les aleshores anomenades llengües «regionals», fins aquell moment silenciades.

Com a resultat d'aquestes trobades, es publicaran alguns textos fonamentals per a la difusió de la cultura catalana a la resta del país: l'Antología de poetas catalanes contemporáneos (1952), les Elegías de Bierville (traducció al castellà de l'original de Carles Riba, de 1953) i l'edició en català de Salvatge Cor (1953) del mateix poeta, il·lustrat per Antoni Tàpies.