Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions

Logo Ajuntament de Girona

Inici Recursos Recursos sobre la ciutat

Girona 1936: la violència revolucionària a la rereguarda

Elements commemoratius al cementiri de Girona

Des de la recuperació de la democràcia l'Ajuntament de Girona ha impulsat diverses iniciatives amb l'objectiu de recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Entre aquestes iniciatives hi ha també la recuperació de l'espai públic en allò referit a l'eliminació de denominacions i elements de simbologia que facin apologia del franquisme. Com a conseqüència d'aquestes iniciatives es canviaren noms de carrers i es retiraren monuments d'exaltació al bàndol sublevat.

El 30 de setembre de 2024, atenent el decret de l'Alcaldia de 18 de juliol de 2024, l'Ajuntament de Girona procedí a la retirada dels símbols d'apologia al franquisme que encara hi havia al cementiri de Girona, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica que obliga a les Administracions públiques a retirar o eliminar qualsevol element "amb mencions commemoratives en exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar."

Relació d'elements que s'han retirat:


Làpida 1

Inscripció:
"Superiores y antiguos alumnos del Colegio Gloriosamente caídos por Dios y por España".
José Calasanz Marqués (rev.)
Félix Vivet Trabal
Felipe Hernández Martín
Zacarías Abadia Huesa
Jaime Ortiz Alzueta
Salvador Solana Roca
Ramón Mañé Sanés
Julio Junier Padern (rev.)
Miguel Domingo Cendra
Javier Bordas Piferrer
Pedro Mesonero Rodríguez
Eliseo García Morán
Joaquín Azor Carcasona
Salvador Regás Claparols
Lloc original: possiblement a l'antic Col·legi del Salesians.
Datació: desconeguda, trasllada al cementiri amb el retorn de la democràcia.

Làpida 2

Inscripció:
"Caídos por Dios y por la Patria el 31 de octubre de 1936".
José Barceló Casademont
Vicente Cano Serra
Joaquín Font Fargas
Alberto Gomis Llambias
Pedro Granés Carós
Valentín Güell Maymí
Joaquín Lloret Plana
Luis Alfonso Noguera Massa
Ramon Tarrés Feliu
José Montserrat Torrent Sala
Lloc original: entrada al Cementiri Vell, en el presumpte lloc d'execució.
Datació: 1939.

Làpida 3

Inscripció:
"Caídos por Dios y por la Patria el 31 de octubre de 1936".
Martín Batalla Poch
Lloc original: presó provincial habilitada al Seminari.
Datació: 1939, trasllada al cementiri amb el retorn de la democràcia.

Làpida 4

Inscripció:
"Caídos por Dios y por la Patria el 31 de octubre de 1936".
Ramón Adroher Guytó
Antonio Busquets Norat
Camilo Conde Carvallo
Luís Domènech Pujol
Luís Picó Boada
Lloc original: presó provincial habilitada al Seminari.
Datació: 1939, trasllada al cementiri amb el retorn de la democràcia.

Làpida 5:

Inscripció:
"18 de julio MCMXXXVI- 4 de febrero MCMXXXIX", més 4 línies de difícil lectura i el lema "Caídos por Dios y por España ¡Presentes!"
Lloc original: desconegut.
Datació: desconeguda.

Creu

Inscripció: "Caídos por Dios y por España ¡Presentes!"
Lloc original: entrada al Cementiri Vell, en el presumpte lloc d'execució.
Datació: 1939.

Breu referència de context:

De la làpida número 1, probablement ubicada originalment als Salesians, només s'ha pogut verificar la procedència de Girona d'una persona, la de Ramon Mañé Sanés, el qual consta que era maquinista. La resta de religiosos o estudiants no tenen relació aparent amb Girona i, de fet, algun d'ells no va morir assassinat sinó de tuberculosi.

La làpida número 2 és la que originalment estava ubicada en el memorial franquista erigit al 1939 al cementiri. En principi, es considera que la localització corresponia al lloc d'execució, tot i que no hi ha evidència documental.

La làpida núm. 3, dedicada a Martí Batalla Poch, provenia de la cel·la del Seminari on, segons les memòries de Jaume Marquès, fou assassinat en oposar-se a marxar. Els noms de la làpida 4 corresponen a persones recloses també a la presó habilitada al Seminari, d'on foren obligades a sortir per a ser conduïdes fins a Orriols, on foren assassinades.

Tots aquests elements consten registrats al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya (reg. 1232), i han passat a custòdia del Museu d'Història de la Ciutat per a la seva documentació, catalogació i preservació.