A finals del segle XVI, amb l'aparició de nous ordres religiosos, els caputxins s'instal·laren a Girona, inicialment a l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia 1 a l'aleshores anomenada muntanya de les Enderrocades. Al seu voltant es van aixecar diverses construccions, pel que el lloc va passar a ser conegut com la Mare de Déu de les Ermites. El 1623 varen acordar aixecar un nou establiment al Mercadal, al costat de l'hospital de Santa Caterina 2 i traslladar-s'hi. La primera pedra va ser posada el 1624 i el lloc fou dedicat al Corpus Christi.
El 1650 la ciutat de Girona va patir un greu episodi de pesta i el convent del Corpus Christi es va veure afectat per aquell fet. Finalment va ser clausurat amb la intenció de traslladar-lo a les Ermites, però el setge francès de la ciutat va precipitar els esdeveniments i el lloc va quedar en ruïnes l'any 1653. La comunitat va retornar a les Ermites. El 1678 el convent estava abandonat.
Dos segles més tard, es traslladaren definitivament al carrer de la Força, a l'edifici que actualment és el Museu d'Història de Girona.
Es va construir en les obres d'ampliació del convent entre el 1584 i el 1587. Fa 10 metres de llarg i 12 metres d'ample, 120 metres quadrats que, amb una alçada de 6,4 metres permetria acumular 700 metres cúbics d'aigua. La cisterna està construïda amb quatre voltes gòtiques ogivals al centre que aguanten l'estructura, i un passadís per a accedir a l'interior que volta part del perímetre de l'espai d'emmagatzematge.
Estava formada per tres gran sales separades per columnes coronades amb arcs ogivals. El túnel del subterrani que hi accedeix possiblement, en origen, fou construït per accedir a una probable cripta o a altres dependències subterrànies 3.
1 Ja existia a l'indret un petit eremitori des del segle XV, que més tard va ser convertit en capella. El 1582 va rebre l'hàbit el primer caputxí gironí, fra Juníper, i poc després fra Miquel de Girona. Aquesta comunitat aviat es guanyà la devoció de molts gironins; el 1584 van ampliar la capella i el 1587, el refetor. ("Girona. Convents i Monestirs, segles X - XIX". Direcció Joan Boadas. Ajuntament de Girona, 2005. ISBN 84-8496-012-9).
2 Per la construcció del nou convent es van utilitzar materials procedents de les Ermites, que van desmuntar parcialment. El nou convent va ser inaugurat el 1628, traslladant el Santíssim d'un lloc a l'altre. Però a causa de la devoció a la Mare de Déu de Gràcia que es venerava al convent primitiu, no es va abandonar del tot i els caputxins hi mantingueren una reduïda comunitat, i va quedar com a depenent del Corpus Christi, però a partir del 1634 com entitat jurídicament independent tot i que a causa de les seves limitacions físiques, molt reduït.
3 Jaume Prat i Pons, a "La muralla de Girona", esmenta que en un plànol del fort de 1773 indica textualment "Sitio en donde estaba el convento de los Rdos. Padres Capuchinos en cuyos vestigios quedan diferentes subterráneos y una cisterna". (Museu Militar. Castell de Montjuïc, Barcelona. Carpeta 12, plànol 68 2º 1962-993).
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat
