La Girona d'època moderna va ser, malgrat el descens demogràfic i les guerres continuades de l'època, una de les principals capitals del Principat de Catalunya. Era un important nucli tèxtil, de comerç i d'activitat artesana. També era una ciutat molt inquieta culturalment, amb una gran activitat intel·lectual i religiosa, reflectida en la proliferació de convents arreu de la ciutat, i en l'impuls i l'esclat de construccions d'edificis religiosos imponents, com la basílica de Sant Feliu o la magnífica catedral barroca de 1731, coronada per un penell en forma d'àngel que va esdevenir la imatge icònica de la ciutat.