Com a la resta de l'Estat, les comunitats LGTBIQA+ van patir la repressió franquista, però a inicis dels 70 diferents persones s'atreviran a desafiar al règim, i crearan l'any 1975 la primera organització, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, entitat que beurà dels principis revolucionaris del Gay Liberation Front de NY. El moviment d'alliberament LGTBIQA+ es diversificarà i amb avenços, divisions i, fins i tot, algun retrocés, aconseguirà que es deroguin les lleis més repressores i anirà conquerint drets i llibertats fins a la situació actual. La lluita per la visibilitat i els drets continua.
El 1970, Mir Bellgai i Roger de Gaimon (pseudònims de Francesc Francino i Armand de Fluvià) formen un primer grup de fins a 8 persones, que es reuneixen en llocs diferents per esquivar la repressió policial. Arribarien a organitzar fins a 6 grups de discussió, que seran el nucli del Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH). Una militant comunista de pseudònim Amanda Klein i la influència del Maig del 68 van fer girar el MELH cap a posicions revolucionàries, que van desembocar en la creació del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
Com el seu nom indica, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya va incorporar persones de molt diversa ideologia i tendències, però amb una clara línia majoritàriament revolucionària i antipatriarcal. El 26 de juny de 1977, va convocar la primera manifestació per l'alliberament sexual i de gènere, sota el lema: Nosaltres no tenim por, nosaltres som. A la manifestació hi van participar unes 5000 persones, que van patir una brutal càrrega policial amb ferits i un empresonat.
Més enllà de l'activitat directament política, com la demanda d'amnistia per als presos homosexuals i la derogació de les lleis que criminalitzaven el col·lectiu, el FAGC va dur a terme una gran activitat cultural i de lleure per visibilitzar les persones LGTBIQA+ i crear comunitat. Dins d'aquestes activitats va haver-hi els balls de La Paloma, els carnestoltes, l'inici d'un festival de cinema i moltes altres activitats.
La Coordinadora de Fronts d'Alliberament Homosexual de l'Estat Espanyol (COFLHEE) neix el 21 de maig de 1977. Les entitats: FAGC, FAGI, FAHPV, Agrupació Mercuri, FHAR i MDH (totes tres de Madrid), EHGAM (Euskadi), MHA (Aragó), MLH de Granada i UDH de Màlaga presenten reivindicacions de forma coordinada, i es considerarà l'acte fundacional de la COFLHEE. Cal destacar que el FAGC Girona va ser també amfitrió en una de les trobades estatals de la COFLHEE.
Creat l'any 1985 per un grup de joves del FAGC, els Joves per l'Alliberament Gai neixen de la necessitat de poder organitzar-se en campanyes que afectessin directament la gent jove des d'una visió revolucionària i rupturista. «Menors, de què? », o «Insubmissió MariKa» van ser algunes de les campanyes que realitzarien. L'any 1999 va sorgir un petit grup del JAG a comarques gironines, embrió del qual més tard sortiria Brot Bord.
L'assassinat de la transsexual Sònia al parc de la Ciutadella de Barcelona a mans d'un grup de neonazis va marcar un punt i a part en la visió i tractament de l'LGTBI-fòbia en general i de la transfòbia en particular. El FAGC es va presentar com a acusació particular durant el judici. Fruit d'aquest crim va ser la creació per part del FAGC de l'oficina antidiscriminatòria, origen de l'actual Observatori contra l'LGTBI-fòbia. L'any 2013, la glorieta de la Ciutadella va ser rebatejada oficialment com a glorieta de la Transsexual Sònia.
El 1996, el regidor de Governació, Ignacio Deón, del PP, va ordenar identificar els gais dels espigons. Es van arribar a fer fins a 220 fitxes policials. Al setembre, un cambrer d'un local gai va rebre una pallissa brutal i va quedar en coma. Diversos grups van convocar una manifestació per al 5 d'octubre de 1996 a Sitges, contraprogramada per la ultradreta i alguns veïns. El 2006 es va inaugurar un monument contra l'LGTBI-fòbia, consistent en un gran triangle rosa en què consten les paraules: «Sitges contra l'homofòbia. Mai més».
La campanya d'«Insubmissió Marika» va ser una històrica iniciativa de desobediència civil llançada a finals dels anys 90 (principalment cap al 1997) pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i els Joves per l'Alliberament Gai (JAG). Sota el lema «Som insubmisos perquè som marikes», aquesta campanya va néixer per respondre al Servei Militar Obligatori (la mili) des d'una perspectiva obertament antipatriarcal i antimilitarista.
El moviment LGTBIQA+ a Catalunya des de l'any 2000 ha evolucionat i s'ha diversificat arreu del territori. Aquell mateix any, 24 entitats s'apleguen en la Comissió Unitària 28J per organitzar els actes unitaris entorn al Dia Internacional LGTBIQA+. El 2018, també s'organitzarà, amb un caràcter més lúdic i comercial, la marxa del Pride Barcelona. El 2020, la Crida LGBTI va prendre el relleu de la CU28J i des de llavors encapçala l'organització de la manifestació per l'alliberament LGTBIQA+ a Barcelona.
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat