Si fins a finals del segle XIX els delictes sexuals i d'identitat de gènere eren tractats sota el concepte religiós de sodomia, com a pecat i crim que qualsevol persona podia cometre, amb penes severes imposades per l'Església i l'Estat, a poc a poc la medicina substituirà l'Església i començarà a crear la figura de l'homosexual, com a persona concreta sobre la qual s'haurà d'aplicar la mesura correctora, sigui mèdica o legal. L'article 175 del Codi Penal alemany serà el paradigma contra el qual lluitaran les primeres persones pioneres del moviment.
Heinrich Hössli, Heinrich Ulrichs, Adolf Brand i Magnus Hirschfeld són alguns dels noms propis que van dignificar, i reivindicar, l'amor entre individus del mateix sexe i la identitat sentida de forma positiva. Des de crear una nova terminologia no criminalitzadora, a editar els primers mitjans de comunicació de la comunitat, van fer els primers passos en la lluita de l'incipient moviment d'alliberament LGTBIQA+.
A inicis del segle XX apareixen entitats com l'Institut d'Investigació Sexual que seran referents per les comunitats dissidents, i també es registraran els primers casos de resistència LGBTIQA+ a l'assetjament policial, com els disturbis de Rauchfangswerder. La pujada del nazisme va exterminar aquest moviment inicial, no sense que membres de la comunitat, com Willen Johan i Frieda Belifante, participessin activament en la resistència antifeixista.
A inicis del segle XX Barcelona va gaudir d'una certa prosperitat. Però també trobem zones de la ciutat, com l'actual barri del Raval, amb carrers estrets i sòrdids que acollien tavernes de mala reputació i cabarets nocturns. Era en aquests barris on podíem trobar les anomenades Carolines, homes transvestits, en locals emblemàtics com La Criolla. L'escriptor Jean Genet va descriure aquesta realitat en la seva novel·la El diari d'un lladre.
Més de 5.000 persones van ser detingudes per tenir un comportament homosexual durant el franquisme segons l'Associació de Persones Ex-Preses Socials. El 1954, la Llei de vagos i maleantes va ser modificada per incloure'ls-hi i el 1970, la Llei de perillositat i rehabilitació social va substituir l'antiga llei. Dels centres per a homosexuals, destaca per la seva cruesa, La Colonia Agrícola Penitenciaria de Tefía, considerada un veritable camp de concentració.
La revolta de Stonewall va esclatar el 28 de juny de 1969 a la ciutat de Nova York, quan una batuda rutinària policial a l'Stonewall Inn va topar amb una comunitat cansada d'humiliacions. Les persones LGTBIQA+ -trans, lesbianes, gais pobres, migrants, joves sense sostre- van resistir i es van enfrontar a la policia. El carrer va ser un camp de batalla durant dies. Aquell esclat va marcar l'inici de la segona generació del moviment modern pels drets LGTBIQA+, transformant la ràbia en organització i lluita pública. De la revolta es va crear el Gay Liberation Front, la primera organització disposada a una confrontació oberta per lluitar per l'alliberament LGTBIQA+, amb un clar caràcter revolucionari, que va servir d'exemple per a altres entitats arreu del món, també a Catalunya.
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat