Tot i que immers en l'evolució del moviment LGTBIQA+ de Catalunya, el moviment a Girona ha tingut les seves particularitats. Farem un repàs d'alguns dels fets més destacats des dels anys 80. Amb el temps aniran apareixent (i desapareixent) diferents entitats com Brot Bord, Girona Orgullosa, Sin Vergüenza, l'Associació Trans, entre d'altres. I no només trobarem el moviment a Girona. La Garrotxa, amb el Grup Alliberem-nos, o Lloret de Mar, amb Plurals, per enumerar dos exemples, mostren la vitalitat del moviment LGTBIQA+ a comarques gironines.
El 1978 es va crear l'actualment anomenada Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bi-, trans- i Intersexuals, més coneguda amb l'acròstic ILGA. A petició del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), el 1980 va celebrar la seva reunió a Catalunya, concretament a Santa Cristina d'Aro, per donar suport a la legalització del FAGC. Als diaris es va fer un ampli ressò d'una primera mostra de visibilitat i en concret l'AVUI destacava la participació de les «dones gai» a la trobada.
El 20 de febrer de 1981 estava anunciada la presentació del FAGC a Girona al saló de descans del Teatre Municipal a càrrec d'Armand de Fluvià. Per desgràcia el ponent va tenir una indisposició sobtada i l'acte es va suspendre. L'expectació creada queda reflectida a diaris com El PUNT: «La manca de previsions de la suspensió va fer que algunes persones s'esperessin inútilment a les portes del Teatre Municipal de Girona, sense que l'acte es desenvolupés».
Tot i que un petit grup ja feia un temps que es reunia al local de l'ADAC, no va ser fins al 26 de febrer de 1988 que es va presentar oficialment el FAGC Girona a la Fontana d'Or. Poc abans l'activista i ànima inicial del grup, en Xavier Parnau i Pagès, va donar una extensa entrevista a El Punt com a representant del FAGC. L'acte va ser un èxit amb una nombrosa participació de gironins i gironines, i en el transcurs del qual es va presentar l'oficina antidiscriminatòria.
Un dels objectius del FAGC Girona era poder tenir un mitjà de comunicació. Aquesta funció la va complir a l'inici el Girona Gai, que va començar com un D4 a dues cares i a poc a poc es va convertir en una petita revista. Amb el pes de la participació de les lesbianes, la revista va canviar el nom a Girona Gai i Lesbià, i finalment es va tornar a canviar el nom per Matisos. La revista es repartia mitjançant voluntariat a diferents locals de comarques gironines, des de saunes a llibreries.
Ràdio Salt (97.7) va acollir el programa fet inicialment per gent del FAGC, El Guirigai, que com deia l'entrada, era el programa més gai i lesbià de comarques gironines. El programa va iniciar-se quasi amb el naixement del FAGC. Més tard també hi col·laboraven membres del Grup de Lesbianes de Girona. Actualment, també hi col·laboren persones de l'Associació Trans de Girona i continua en antena cada dos dilluns. Es pot sentir a la plataforma IVOOX com a pòdcast.
Les primeres jornades de visibilitat LGTBIQA+ de les comarques gironines es van celebrar a Salt el 28 de juny de 1988. Aquest acte històric, organitzat pel FAGC Girona, va tenir lloc a un espai de referència, Can Panxut de la vila de Salt. Les jornades es van celebrar el 20, 21 i 22 de juny, amb la projecció de les pel·lícules Julia i Más allá del bien y del mal, un debat sobre «Els avantatges d'ésser gai o lesbiana» i la 1a Festa Gai Lesbiana del FAGC-Girona.
El 18 de febrer, dins dels actes del primer aniversari del FAGC Girona, es va penjar un triangle rosa gegant al pont de les Peixateries Velles, un símbol internacional de la resistència LGTBIQA+, reapropiat del triangle rosa que posaven els nazis als uniformes dels gais dels camps de concentració. Aquella mateixa nit uns desconeguts van intentar destrossar el triangle. Una vegada arreglat es va tornar a penjar. La nit del 21 de febrer, però, va ser cremat, en un nou acte d'LGTBI-fòbia.
Uns joves van denunciar al FAGC que el recepcionista de l'hotel Inmortal Gerona va negar-se a llogar-los una habitació de matrimoni el dilluns 15 de gener de 1990. Segons declaracions del mateix recepcionista als diaris «Donar-los una habitació de matrimoni hauria pogut "ofendre altres persones de l'hotel"». L'entitat va organitzar diferents actes de protesta, des de concentració i petonejada davant de l'hotel, fins a col·locar un llit enmig de la rambla de la Llibertat.
L'aparició de la SIDA als anys 80 i la criminal campanya de marginació que van fer els sectors reaccionaris, parlant de "càncer rosa" o "càncer gai", va marcar fortament les activitats d'entitats com el FAGC Girona. En aquest sentit cal esmentar la meritòria tasca d'informació, formació i prevenció que va fer i encara fa l'Associació Comunitària Antisida de Girona (ACAS). El FAGC i l'ACAS han mantingut una col·laboració al llarg del temps contra l'estigmatització que comportava el VIH.
Unes estudiants de Psicologia de la UdG van denunciar al FAGC Girona que un dels articles aportats en una assignatura explicava una teràpia aversiva per deixar de ser homosexual. Aquest fet va comportar una denúncia del FAGC al síndic de greuges i una agra polèmica amb la universitat, que en tot moment va defensar la professora i fins i tot la validesa del canvi d'opció sexual. La denúncia va ser arxivada per tractar-se, segons va dir el síndic, «d'una polèmica científica». Actualment tant la UdG com la mateixa legislació consideren les teràpies de conversió una forma de tortura.
Les posicions LGTBI-fòbiques de l'Església catòlica oficial han comportat un constant enfrontament amb el moviment LGTBIQA+. L'edició del llavors nou catecisme als anys 90, que qualifica els actes homosexuals com a "intrínsecament desordenats" i fins i tot parla de discriminacions justes, va ser detonant perquè el FAGC i els col·lectius de lesbianes promoguessin l'apostasia col·lectiva. En concret a Girona es va presentar l'11 de juny de 1993.
Del que havia estat el grup de dones del FAGC fins aleshores, es va fundar el 1996 el Grup de Lesbianes de Girona. La necessitat de ser més visibles i tenir una dinàmica pròpia va empènyer a la seva creació. Tot i això moltes activitats continuaven fent-se conjuntament amb el FAGC Girona, així com la revista Matisos i el programa de ràdio, El Guirigai. Una de les primeres vegades que van sortir públicament va ser en la denúncia contra les declaracions de l'exregidor de Governació de Palamós, Joan Fontanet (PP), en què afirmava que «els homosexuals eren una plaga».
La Comissió Unitària 28 de Juny de Girona es crea com a plataforma paraigües per a les entitats LGTBIQA+ de Girona, a semblança de la de Barcelona, al principi de la dècada dels 2000. Serà la que organitzarà les activitats entorn al Dia Internacional de l'Alliberament LGTBIQA+, i fins a dia d'avui continua funcionant dins de l'Espai LGTBI de Girona.
Ajuntament de Girona – Museu d'Història de Girona • Carrer de la Força, 27 - 17004 GIRONA • Tel. 972 222 229 • museuhistoria@ajgirona.cat