El mes de març del 1987 -l'any d'inici de funcionament d'ESPAIS-, es va editar el primer número de la revista Papers d'Art, coordinat per Glòria Bosch i Carme Ortiz. Els primers 25 números es publicaven com a suplement gratuït del diari El Punt i, a partir del 1989, la revista es va convertir en una publicació independent i de pagament amb subscriptors. La periodicitat va anar variant i cada cop fou més espaiada fins al 2008, any en el qual es va publicar el que seria el darrer número: el núm. 93. En la primera etapa, la revista servia com a difusió de les activitats del centre mateix, però, molt aviat, va esdevenir una publicació de teoria i crítica d'art que a més de seguir difonent les seves activitats, oferia informació crítica d'exposicions a escala nacional i internacional, monogràfics sobre temes d'interès del moment, entrevistes a artistes, etc. Des d'un principi, la intenció de la publicació va ser tan transversal i oberta que el llistat de col·laboradors és tan llarg que s'apropa al miler i els 93 exemplars publicats composen un panorama extraordinari del que van ser dues dècades d'art contemporani. De fet, la informació ingent que reuneix ha fet que investigadors universitaris s'interessessin per la publicació; a més, tot coincidint amb aquesta exposició, l'Ajuntament de Girona ha digitalitzat tots els números per difondre'ls entre un públic molt més ample.
Carme Ortiz, Magdala Perpinyà i Jordi Font van ser els responsables més estables en les tasques d'edició de les dues etapes de la publicació, tot i que molts dels col·laboradors interns d'ESPAIS, també hi jugaren un paper important, com, per exemple, Glòria Bosch en els primers números apareguts, Anna Capella, Assumpta Bassas, Pilar Sanz, M. Rosa Fraxanet, etc. També des dels primers números s'intueixen els noms de les persones que esdevindrien col·laboradores fidels, com ara Carles H. Mor, Esther Xargay, Manel Clot, Pilar Parcerisas, Jaume Fàbrega, Teresa Grandas, Joan Casellas, Marta Pol, Susanna Portell, Fernando Castro Florez, Juan Antonio Álvarez Reyes, i tants d'altres.
Durant la segona etapa de la revista, les portades reproduïen l'obra original d'un artista pensada especialment pel seu format i els seus continguts, i ESPAIS en feia un tiratge en serigrafia de 75 exemplars, com una opció més de difusió, tant per a la revista com per als artistes col·laboradors i el públic interessat. En aquesta exposició, també es mostra una selecció d'aquestes serigrafies.
El mes de gener del 1988, es va convocar la primera edició del Premi Espais a la Crítica d'Art amb la intenció de ser un reconeixement públic a la feina desenvolupada per crítics i historiadors de l'art, museòlegs, etc. És a dir, aquells professionals que -a més dels artistes- mereixien destacar per ser actors fonamentals en el sector de les arts visuals. Al llarg de la dècada dels vuitanta, nombroses iniciatives a través de biennals i convocatòries de premis varen contribuir a donar a conèixer la tasca dels artistes, en especial, dels artistes emergents. Els responsables d'ESPAIS varen creure que era necessari reconèixer la feina dels teòrics perquè, sovint, sumaven pes específic a la feina dels artistes amb les seves aportacions històriques i crítiques i amb les seves propostes expositives.
No obstant això, la convocatòria d'aquests premis reunia, a més, les aportacions d'ambdós protagonistes: els teòrics de l'art i els artistes, donat que el guardó que se'ls oferia era una escultura resultant d'un encàrrec a un artista proper a les activitats d'ESPAIS. Així, el primer premi va ser una escultura realitzada per Gabriel, al qual s'hi anaren sumant noms com Francesc Torres Monsó, Moisés Villèlia, Marcel Martí, Àlex Nogué, Francesc Abad, Toni Giró, etc., fins arribar a dinou guardons, que es mostren tots a l'exposició.
Al mateix temps, es presenta la col·lecció de nou llibres que va publicar ESPAIS, perquè si bé des de l'inici sempre s'havien premiat textos ja publicats, a partir de l'any 1998 i fins el 2007, es va incloure una nova categoria de premi per a la "publicació d'un treball assagístic inèdit", reconeixement que en comportava l'edició.
El llistat de jurats participants i d'autors premiats és extraordinari, tant per la quantitat com pel prestigi dels premiats, i ve a corroborar la importància que varen assolir els premis no només a Catalunya, perquè també es varen premiar autors de la resta de l'Estat, com ara Simón Marchán Fiz, Tomás Llorens i Juan Antonio Ramírez i, fins i tot, autors internacionals com ara Gillo Dorfles, Pierre Restany i Robert S. Lubar, pel seu reconegut prestigi. La festa d'entrega d'aquests premis es va convertir, cada any, en un gran esdeveniment cultural per a la ciutat.