ESPAIS, un fenomen artístic Una travessa per l'art contemporani a Catalunya (1987-2010) Exposició temporal

El primer anuari editat per ESPAIS l'any 1987 recollia la informació sobre el primer any d'exposicions i activitats i, al mateix temps, incloïa un text sobre el Centre de Documentació tot descrivint-lo en els termes següents: "Un dels apartats més importants i a la vegada més desconeguts d'ESPAIS , és el seu Centre de Documentació". Després de fer una descripció detallada sobre continguts, intercanvis amb altres institucions, subscripcions a revistes, etc., el text concloïa els motius pels quals els responsables consideraven absolutament necessari oferir uns continguts especialitzats en art contemporani i posar-los a disposició del públic: "Tot plegat vol omplir el buit existent en la majoria de les biblioteques, on és pràcticament impossible trobar-hi la informació actualitzada i adequada sobre les últimes tendències i novetats de l'art; i afavorir amb documentació de qualitat i els millors medis tècnics, el coneixement i interès per totes les disciplines que ofereixen les arts i el disseny del moment". Pensem, com a dada de referència que confirma com d'avançada va ser aquesta decisió d'iniciar un centre de documentació, que la biblioteca del MACBA no s'inauguraria fins vuit anys després i la biblioteca de Metrònom -iniciativa privada situada al Born de Barcelona- mai no va arribar a obrir-se al públic. Un parell d'anys després, els responsables escrivien de nou en l'anuari: "La seva finalitat primordial és que tota aquesta informació serveixi per fer futur" i així ha estat, doncs segueix sent un fons documental d'una vàlua reconeguda per investigar sobre les dues dècades en què ESPAIS gaudí d'un protagonisme excepcional tant a Catalunya com a les comunitats amb les quals va col·laborar més: Euskadi, Madrid i València. Avui en dia, bona part d'aquests fons són consultables al Museu d'Història de Girona i a la seu del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.

L'exposició mostra una part d'aquests fons, que fa referència a la voluntat continuada i rigorosa de documentar les exposicions que es varen presentar en les dues seus d'ESPAIS i les nombroses activitats que s'hi van organitzar, com ara performances, concerts de música contemporània, recitals de poesia, presentacions de llibres, conferències, taules rodones, etc. i, en especial, les entregues dels Premis ESPAIS a la Crítica d'Art, que són un exemple excel·lent per adonar-nos de la rellevància que varen tenir pels membres dels jurats, per la diversitat de guardonats, pel públic assistent i per l'atenció que mereixien per part dels estaments polítics del moment. Un Centre de Documentació que M. Rosa Fraxanet va gestionar des de l'inici.

A més, l'exposició proposa un espai de lectura destinat al públic visitant, perquè pugui consultar les edicions de catàlegs d'exposicions, els llibres editats amb motiu del Premi ESPAIS i la revista Papers d'Art.