Des dels inicis, ESPAIS va ser un centre de difusió artística; en un primer moment, va estar més dedicat a formar part del mercat artístic, però, posteriorment, va anar desenvolupant funcions clares de centre d'art públic. Tot i que sempre va posar el focus d'atenció en els artistes gironins, el cert és que mai no va deixar d'ampliar les seves programacions expositives, tant pel que feia a exposicions individuals com col·lectives, amb artistes catalans i de la resta de l'Estat espanyol, i amb algunes propostes de caire internacional. En la seva programació, podem trobar nombroses mostres dedicades a fer un seguiment dels artistes més propers, com ara: Torres Monsó, Gabriel, Montserrat Costa, M. A. Feliu, Anna Manel·la, Enric Ansesa, Jaume Faixò, Quim Corominas, Lluís Vilà, Pep Camps, Àlex Nogué, Pep Admetlla, Carme Sanglas, Antoni Selvaggi, Joaquim Serrano Bou, Narcís Coderch, Mim Juncà, Pere Vicens, Pere Noguera, Jordi Mitjà, etc.
També hi hagué, però, una voluntat d'oferir un programa expositiu que apropés, a Girona, alguns dels noms de reconegut prestigi i amb llargues trajectòries artístiques, com per exemple: Antoni Saura, Antoni Clavé, Joan-Josep Tharrats, Moisés Villèlia, Arranz-Bravo, Bartolozzi, Albert Ràfols-Casamada, Joan Hernàndez Pijuan, Alfons Borrell, Joan-Pere Viladecans, Xavier Corberó, Joaquim Chancho, Marcel Martí, Antoni Llena, Francesc Abad, Zush, i, fins i tot, una destacada mostra dedicada a l'obra gràfica de Joan Miró l'any 1992.
Al mateix temps, varen demostrar un interès rellevant per donar a conèixer el treball de joves artistes catalans, tot observant de prop un fenomen molt particular de l'art català dels anys vuitanta i noranta: la importància de l'escultura. Ja hem citat Gabriel, però molts d'altres noms varen tenir un paper rellevant en les programacions d'ESPAIS: Susana Solano, Isabel Banal, Jordi Canudas, Ramon Parramon, Riera i Aragó, Domènec, Ramon Guillen Balmes, Pedro Saralegui, Tom Carr, Toni Giró, Jordi Cuyàs, Lluís Hortalà, Salvador Juanpere, Manel Llauradó, Margarida Andreu, Maïs, Natividad Navalón, Pep Dardanyà, etc. I, sense deixar de banda el que passava a la resta de l'Estat, varen presentar noms de referència com ara el basc Néstor Basterretxea, i els valencians Carmen Calvo i Ricardo Cotanda. Però no només es va mostrar un interès per l'escultura; la pintura també va tenir una presència continuada en les programacions, amb pintors com Sílvia Gubern, Niebla, Vicenç Viaplana, Aureli Ruiz, Francesca Llopis, Begoña Egurbide, Isabel Esteva, Assumpció Mateu, Florentino Díaz, Néstor Sanmiguel, Miguel Ángel Campano, María Gómez, Jordi Martorell, Lídia Porcar, Marina Núñez, Jaume Barrera, Enric Mauri, Elena del Rivero, etc.
Una característica d'ESPAIS -en especial, en els inicis- varen ser les exposicions col·lectives a partir de temàtiques molt diverses, com la ja esmentada "Moda/Antimoda", la qual confrontava artistes i dissenyadors, o "Paisatge Urbà" (1987) -precisament, una de les pintures de Vicenç Viaplana mostrada en aquesta darrera exposició temàtica és una de les que avui presentem al MHG-, o bé fent dialogar dos artistes com fou el cas, aquell mateix any, de "Volums", en què escultures de Torres Monsó convivien amb les de Gabriel, tots dos acompanyats pel discurs del crític d'art Manel Clot, una de les veus més significatives del debat escultòric del moment. L'exposició actual vol deixar constància de la seva important tasca i, també, de com ESPAIS va esdevenir un "centre polivalent interdisciplinari" -tal com l'anomena Glòria Bosch, una de les persones que va ser al davant del centre en el inicis-, i, en conseqüència, una selecció de les nombroses activitats realitzades en els camps de la performance, l'art sonor i la poesia es recullen en el material audiovisual original que s'ha pogut conservar i digitalitzar per a aquesta ocasió.Tal com es pot comprovar, l'exposició mostra una reduïda selecció del fons de 965 obres que pertanyen actualment a l'Ajuntament de Girona. L'any 2017, es va tancar l'adquisició del llegat, després d'uns anys d'haver-lo custodiat, des que la Fundació ESPAIS va deixar de funcionar l'any 2010. Avui, els arxius, el fons documental, els catàlegs, els llibres, les revistes i aquesta significativa col·lecció d'obres d'art formen part del fons patrimonial d'art de l'Ajuntament de Girona. A partir de l'exposició que ara es presenta al Museu d'Història de Girona i de la feina realitzada per documentar, ordenar i conservar aquest llegat, aquest fons patrimonial es posarà a l'abast públic. Al mateix temps, aquest fons patrimonial obre un camí de grans possibilitats per tal de donar a conèixer tant la importància que va tenir la Fundació ESPAIS en la difusió de l'art contemporani com un llegat artístic i intel·lectual que, de ben segur, serà de gran rellevància per a futurs historiadors i crítics d'art.
A la sala d'exposicions temporals del Museu d'Història de Girona, es mostra una selecció d'obres del fons d'art i, a més a més, el visitant trobarà distribuïdes per les sales del museu diferents obres provinents d'aquest fons que estableixen diàleg amb les característiques espacials del museu i amb el seu discurs museològic.
Donada la dedicació continuada que ESPAIS va mostrar envers la performance i les arts en viu, la dansa, la poesia experimental, l'art sonor, etc., en el context d'aquesta exposició, s'exhibeix una selecció del seu arxiu audiovisual, en el qual queda palesa la rellevància que creadors com Carles H. Mor, Esther Xargay, Joan Casellas, Lluís Alabern, Borja Zabala, José Manuel Berenguer, Clara Garí, i tants d'altres varen tenir en la "mirada transversal" creativa que tant varen defensar els seus impulsors.