Les coses que foren Exposició temporal

Eulàlia Martí, de Campdorà. Beatriu Puyol, de Bordils. Francesca Sestries, de Medinyà. Joana Tomàs, de Madremanya. I així fins a 115 dones. De l'octubre de 1448 al febrer de 1449, i amb una presència activa de dones, 10.000 pagesos es van organitzar i van fer camins per trobar-se i articular un nou espai social i polític. Després d'anys de lluita, la sentència de Guadalupe de 1486 va abolir la remença i els anomenats mals usos. La història de les dones del sindicat remença enllaça amb un episodi que es va viure a Girona segles més tard quan, davant la duresa del setge napoleònic, el 1808, un col·lectiu de dones es va adreçar al general Álvarez de Castro per notificar-li que es volien organitzar en estructura militar per tenir cura dels qui lluitaven. Es creava així la Companyia de Santa Bàrbara. Durant els setges de 1808 i 1809, situades als diferents baluards i trams de muralla de la ciutat, dues-centes dones van socórrer ferits i alimentar soldats, van cuinar per a ells, van portar-los aigua, benes i municions. Una llarga cinta vermella al braç esquerre les identificava entremig dels ferits i de la ciutat dolent.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 

Les pageses de Remença i les heroïnes de Santa Bàrbara son dones valentes que tenen un lloc en els dipòsits de memòria de la ciutat. El Museu d'Història de Girona conserva la maqueta en terra crua modelada que Fidel Aguilar va fer per a un projecte de memorial a les Bàrbares, i els retrats d'algunes d'elles, com Raimunda de Nouvilas Pagès. El Llibre del Sindicat Remença de 1448 recull els noms de les dones i els homes que van participar a les reunions i el 2013 va ser incorporat al registre Memory of the World de la UNESCO. Es conserva a l'Arxiu Municipal.

Comentaris