Les coses que foren Exposició temporal

Un sostre de vidre marcava, no només a Girona sinó arreu d'Europa, els límits de la composició per a les dones. Les peces dolces i d'inspiració melòdica eren tractades amb condescendència pels col·legues masculins, i les que requerien un desenvolupament harmònic o instrumental més generós es consideraven poc adequades, per massa virils, a la naturalesa de les dones. Però Teresa Suñer va traspassar la línia vermella: va compondre una sardana. Els Pol van ser tota una institució a Ràdio Girona. Paco Pol va entrar-hi com a tècnic i realitzador després de la guerra. El 1952 s'hi va incorporar Jaume Pol, qui ben aviat va començar a reunir aparells antics i va formar una col·lecció molt destacable. En Tinet, nascut el 1925, s'havia quedat cec de ben petit. D'esperit alegre i caràcter afable, de jove va aprendre a tocar l'acordió de botons amb el qual de més gran acompanyava els capgrossos i els gegants per Corpus i altres festes. Més endavant, amb el seu nou acordió, vermell i llampant, tocava El tiro-liro i altres èxits de la nova època, quan les cases de l'Onyar ja lluïen els colors vius de la democràcia.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 

L'acordió amb el que l'Agustí López acompanyava els Gegants, les ràdios de la col·lecció de Jaume Pol i les partitures de sardanes de Teresa Suñer ofereixen un punt de vista inèdit de la ciutat a través de la música. L'exercici és senzill. Només cal cercar una nova freqüència, un dial que sintonitzi amb la perspectiva de gènere, l'interès per les músiques populars i la curiositat per explorar els entretinguts marges de la història.

Comentaris