Les coses que foren Exposició temporal

Elionor, una de les filles de l'antiga nissaga dels Sarriera, va casar-se, a finals del segle XV, amb Arnau Benet de Cartellà, i s'uniren així fortunes, noms i herències. Es va instal·lar al casal de l'espòs, i amb voluntat de reivindicar identitat i origen, va disposar que es col·loquessin rajoles amb l'emblema heràldic dels Sarriera a les estances més nobles de la casa senyorial. En la vida de cada dia d'aquella família, vaixelles luxoses i objectes delicats es mostraven en taules ben parades i cuines ben fornides. A l'altre costat de carrer, endins del call, dos-cents anys abans, algú, possiblement una dona, va soterrar una gran gerra de ceràmica verda, plena de terra i d'ossets, als fonaments d'una casa d'aquell barri jueu antic i poblat de gent sàvia. Dues cases que foren llar de moltes generacions gironines s'obrien a banda i banda d'aquell carrer que contenia mil vides i que comprenia tot un món: el de la Girona medieval, curulla de bellesa i plena de contradiccions.

Llegiu-ne més Tornar

• 

Als anys vuitanta del segle XX, en les obres de reforma de l'edifici que havia d'acollir el Museu d'Història de la Ciutat, es van trobar restes de vaixelles i de ceràmica i unes rajoles decorades amb l'escut de la família Sarriera. La interpretació de per què eren aquí va venir en documentar-se la presència d'Elionor, filla de la família Sarriera i esposa d'Arnau Benet de Cartellà, al casal del carrer de la Força, a finals del segle XV. El 2013, en les excavacions en una casa del call, va aparèixer una gran gerra de ceràmica verda plena de terra, d'ossos, i potser, cendres, que és un dels objectes més interessants de la col·lecció del Museu d'Història dels Jueus.

Comentaris