Les coses que foren Exposició temporal

Els didals i agulles medievals de la comunitat jueva de la ciutat tracen una línia invisible amb les llargues hores de treball fabril de la Grober, la indústria més important de Girona durant dècades. S'hi feien teixits molt especialitzats de banda estreta com cordons, cintes, gomes, betes o trenes, i també botons. Va arribar a ser un complex industrial amb 1.500 persones entrant i sortint cada dia i amb un 90 % de dones. Però també hi havia nens, nenes, joves, homes i famílies senceres que van donar suport a les vagues de 1899, 1911 i a les dels anys vint per millorar unes condicions deplorables: 10 hores de treball a 4 pessetes diàries els homes, 2,75 els joves entre 16 i 18 anys i sense jornal fix les dones. Les ordidores, que eren dones, preparaven els fils per a l'ordit del teixit: aquest tramat de fils que es mantenen en tensió en un teler i on es va inserint un altre fil, la trama, que els acaba creuant o unint tots. I és que, com bé recull la mitologia, amb figures com Ariadna, Penèlope, Aracne o les moires o parques, el teixir ha estat una activitat ancestralment associada a les dones, aquelles qui donen la vida i en tenen cura. Trenar vida, filar noms, ordir la trama del temps, cosir generacions.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 

Durant unes excavacions al call en una casa que havia sigut de la família jueva Desportal es van trobar un didal i unes agulles de cap. Molt probablement van ser usats per les dones de la família en les tasques casolanes de teixit i costura. Actualment, es conserven al Museu d'Història dels Jueus. El 2017 les màquines i els records de l'antiga Fàbrica Grober de Girona, que comptava amb un 90 % de ma d'obra femenina, van ser cedits a la ciutat i des de llavors són al Museu d'Història. En destaca aquest ordidor de cinteria estret que és un dels poquíssims models existents al país.

Comentaris