Les coses que foren Exposició temporal

Cada llengua és una manera de veure el món. Rere aquesta afirmació tan simple s'hi amaga una reflexió profunda: una llengua no és un mer codi de comunicació, és un sistema complex amb unes característiques particulars que permeten expressar la realitat social dels seus parlants. La llengua materna de cadascú marca el seu origen i significa la seva memòria personal. En el context multilingüe actual de Catalunya, i de Girona, la incorporació d'una nova llengua, la llengua del lloc d'acollida, no ha significar mai la pèrdua de la llengua materna, sense renunciar, però, a reivindicar sempre el català com a llengua d'intercomunicació i de cohesió social. Aquest multilingüisme és una enorme riquesa cultural que cal preservar i que ens ha de servir d'oportunitat per aconseguir enfortir la nostra llengua pròpia com a llengua comuna de comunicació interlingüística. Si aconseguim realment que el català sigui la lingua franca, respectant sempre la llengua materna de cadascú, aconseguirem una millora de la cohesió social i l'empoderament definitiu del nostre idioma. La fortalesa d'una societat sempre va lligada a la fortalesa de la seva llengua.

Llegiu-ne més Tornar

Aquest audiovisual recull relats, expressions, sentiments i històries de vida de persones de procedència geogràfica i cultural diversa que s'han establert a Girona i han fet d'aquesta ciutat casa seva. Formen part del present i del futur de la ciutat i la diuen des de l'essència primera: les paraules de la seva llengua materna.

Comentaris