Les coses que foren Exposició temporal

En èpoques antigues, l'àmbit del part era reservat a les llevadores, que a més d' assistir la partera la instruïen en el coneixement de les necessitats del nadó i en la cura del propi cos, tant del punt de vista mèdic com estètic. Aquest espai els serà arrabassat tant a elles com a les metgesses a mesura que s'avança en l'època moderna i s'assimila la dona i les seves pràctiques mèdiques amb la bruixeria. Al segle XIX, quan la ginecologia s'institueix com a disciplina especialitzada, s'estableix una mirada altament sexualitzada sobre el cos de la dona i els seus mals passen a ser percebuts com el resultat de la seva naturalesa "femenina". Arraconat queda el saber acumulat i el coneixement transmès per les llevadores, les remeieres, les metgesses. Durant molts segles la dona ha estat considerada un home imperfecte que posseïa un òrgan, l'úter, animal inquiet, que els furgava les entranyes exigint procrear. La plenitud, inversa cara de la buidor, s'assolia, deien, amb l'embaràs.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 

El Museu d'Història dels Jueus conserva un amulet cabalístic que conté caràcters màgics que fan de protecció en el moment del part. El 1921, i amb motiu del Congrés de Metges que es celebrava a la ciutat, l'ajuntament va encarregar a Rafael Masó Valentí el disseny d'una làpida commemorativa del ginecòleg gironí Guillem de Coltellar, que fou metge de Mata d'Armanyac, esposa de Joan II (s. XIV). La taula d'exploració ginecològica data del 1930 i probablement procedeix de l'antic hospital de Santa Caterina de Girona. Tots aquests objectes suggereixen múltiples lectures de la maternitat i de la consideració mèdica i social que li ha donat la història.

Comentaris