Les coses que foren Exposició temporal

La imatge estantissa pintada en la seda del país que s'observa en aquest ventall plegable suggereix llargues contemplacions en temps d'espera, en una realitat igualment estantissa, com era la vida d'aquelles dones que utilitzaven vanos com aquest. Sovint l'espera i els somnis sobre la pròpia vida, eren tan simples com el dibuix cristal·litzat en els ventalls que ocupaven les mans en les hores mortes. Molts objectes, com aquesta cadira de boga d'estil noucentista, o el conjunt de rajoles decorades, que va omplir de color el pati cobert del primer pis de la Casa Ensesa, s'han perdut precisament per la condició de quotidianitat que els amarava. Potser els Ensesa varen voler tenir un recés tancat on hi entrés la llum i no pas el brogit de la ciutat que es deixondia, i a la qual ells contribuïen amb les seves indústries i magatzems. Potser el jardí de la casa els semblava poc íntim, al costat de l'espai destinat als carros i camions carregats de farina. Potser la família anhelava un clos privat amb llum, aigua i flors, un petit jardí domèstic i artificial, una eixida particular on gaudir del pas del temps, del riure dels infants, de les estones de platxèria.

Llegiu-ne més Tornar

• 
• 

Un ventall del segle XIX, una cadira d'estil modernista, un pany de rajoles decorades d'una casa dissenyada per Rafael Masó. El Museu conserva aquests objectes preciosos, que remeten a la vida quotidiana de la burgesia gironina del tombant del segle XIX i inicis del XX. Els relats que en deriven expliquen també una història de Girona: la de la vida portes endins, la de les dones i les llars que es vestien amb arts delicades.

Comentaris