Les coses que foren Exposició temporal

La Carta d'Atenes (1931) va posar negre sobre blanc la voluntat de conservació i preservació del patrimoni cultural de la humanitat emplaçant els estats a donar-se suport en aquesta tasca mútua i fomentant el retorn (o la reconstrucció), sempre que sigui possible, d'un bé al seu lloc original. La Carta de Venècia (1964) suggereix que la recomposició, si s'ha de preveure, sigui sempre de mínims i diferenciable de l'original; en cap cas s'ha de promoure ex novo zones figurades o inserció d'elements que siguin determinants per a la figuració de la peça. Aquestes conclusions posaven fi a una pràctica estesa en el camp de la restauració monumental estilística o historicista, segons les teories del seu màxim representant Viollet-le-Duc. Però també, en el cas dels objectes, despatxaven la vella tradició del primer col·leccionisme d'escultura clàssica, displicent a l'hora d'apreciar la bellesa en una fracció de marbre. Caldrà esperar fins a l'adveniment de la poètica de la ruïna, al segle XVIII, per veure en el fragment un bocí de l'absolut. Tan avesats estem a veure un món en un meteorit que fins i tot se'ns faria estrany que la Niké del Museu del Louvre, segurament una de les escissions més icòniques, recuperés algun dia el cap. L'admetríem? Passaria el mateix amb el cap perdut del penell de la catedral?

Llegiu-ne més Tornar

Imatge 3D de l'àngel

Durant el setge de 1809, una bala francesa va arrencar el cap de l'àngel del campanar de la catedral. El penell va estar decapitat més de 150 anys, fins que el 1968 n'hi van posar un de nou, obra de Ramon Ma. Carrera. Actualment, el vell àngel sense cap és un dels objectes més emblemàtics del Museu d'Història de Girona.

Comentaris