Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Madeleine Françoise Basseporte va néixer a París. Com molts artistes de l'època, va desenvolupar la seva formació a través de la còpia pictòrica i, al començament, es va especialitzar en la pintura de retrats i miniatures. Posteriorment, va treballar en el dibuix, el gravat i la pintura de plantes, i, per això, va mantenir contacte amb els principals botànics i naturalistes de l'època. Va col·laborar amb naturalistes de la talla de Linné i Buffon, amb els quals sovint es cartejava.

Va ser la primera dona a ostentar el càrrec de pintora oficial del Jardí del Rei, on l'havia precedit el seu mestre, Claude Aubriet (1665-1742), i on va treballar des de que tenia quaranta anys fins que va morir, als setanta-nou anys. Durant aquest període de la seva vida a Les Vélins du Roi en què va documentar els espècimens de la col·lecció reial, va realitzar més de tres-cents pergamins de plantes en què les espècies estan pintades de manera precisa, descriptiva, minuciosa i subtil, i són fàcilment identificables per l'ús de fons clars, en els que a vegades, apareix un ornament, un insecte petit o una aranya diminuta. Moltes estan envoltades amb un marc fi de tinta vermella o or, on a voltes se superposa l'exemplar. Es diu que alguns d'aquests dibuixos més informals —precisament els que contenien ornaments— van ser realitzats per encàrrec de la mecenes de les arts, consellera i amant de Lluís XV, Madame de Pompadour, i que ella va ser qui va intercedir perquè li augmentessin el salari a Basseporte perquè pogués cobrir els deutes que havia adquirit amb els artesans que li realitzaven els pigments o els dibuixos mateixos de les bordures très-riches. Va il·lustrar nombroses varietats de flors, entre les quals destaquen les roses, les tulipes i els jacints, les espècies més de moda a l'època.

Va ser professora de dibuix de les filles de Lluís XV, i també va ser mestra d'altres il·lustradores com ara Marie Marguerite Biheron o Anne Vallayer-Coster, qui, a diferència de Basseporte, sí que va aconseguir ingressar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

Madeleine va assentar les bases de l'estil de la il·lustració botànica francesa, estil que va heretar Gerard Van Spaendonck, el seu successor en el càrrec, i que va traspassar posteriorment el famosíssim il·lustrador científic Redouté, del qual va ser mestre.

A més dels seus famosos pergamins, destaquen les aportacions en publicacions científiques, com ara els gravats de flors i fruites inclosos en el Tractat sobre els arbres fruiters, de Henri-Louis Duhamel du Monceau, o les seves aportacions de zoologia i anatomia incloses en Espectacle de la natura i per a la història natural, de Buffon.