Elles il·lustren botànica Exposició temporal

Giovanna Garzoni, nascuda a Ascoli Piceno, va ser una pintora italiana destacada, especialitzada en miniatures i petits formats. Els seus pares eren artesans d'origen venecià i no se sap amb certesa a què es dedicaven, però se sap que almenys la família de la seva mare es dedicava a l'orfebreria. Abans d'esdevenir pintora, va treballar com a aprenenta de l'apotecari Giacomo Rogni al seu poble natal; d'aquesta experiència, probablement, li va venir l'amor per la botànica, ja que en aquella època totes les fórmules es feien de manera artesana.

Va estar casada amb el pintor venecià Tiberio Tinelli, un retratista reputat, que fins i tot va arribar a ser nomenat cavaller de l'Ordre de Saint-Michel pel rei Lluís XIII de França, però el seu matrimoni va durar amb prou feines dos anys. Sembla que se'n va separar perquè el marit era aficionat a les ciències ocultes i practicava màgia; probablement, ella va fer un vot de castedat per aquest motiu. Els pares, com que temien que la seva filla acabés embruixada, van sol·licitar-ne la separació, i així consta en els registres.

Vers el 1630, va marxar a Nàpols amb el seu germà, on va treballar com a pintora per al virrei espanyol. Quan el virrei va tornar a Espanya, ella es va traslladar a Roma. Després, l'any 1632 es va traslladar a Torí per treballar en els encàrrecs de Cristina de Saboya. Allà va desenvolupar la seva obra més característica, a cavall entre el bodegó barroc i la il·lustració científica.

L'estil net, concret, sintètic, de línia subtil i colors purs, fa que les seves il·lustracions adquireixin una aparença extremadament moderna, semblant a la de les il·lustracions dels contes dels anys setanta del segle XX. A diferència d'altres autors barrocs, que atapeïen d'objectes fons foscos, ella realitzava composicions netes i buides i feia servir pergamins clars sobre els quals dipositava, de manera subtil, el color transparent de l'aquarel·la per esbossar-hi molt pocs objectes.

En aquestes composicions, flors, llavors, fruits i altres motius vegetals sovint conviuen de manera natural i harmònica amb diversos insectes com ara mosques, escarabats o papallones. Algunes d'aquestes composicions s'apropen més al que eren els bodegons o les natures mortes de l'època, ja que hi apareixen, a més d'aquests elements, gerros, bols o safates. Tanmateix, criden l'atenció altres composicions seves en què els objectes descansen en el fons mateix.

Gràcies al seu estil pictòric particular, va ser requerida per la família dels Mèdici, i l'any 1640 es va traslladar a Florència per treballar a la cort. Anys més tard, va tornar a Roma, on va passar a formar part de l'Accademia di San Luca, un privilegi que, en aquella època, només compartia amb Anna Maria Vaiani.