L'aposta per l'art nou Itineraris de l'avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella Exposició temporal

Com una exhibició d'aperturisme davant l'aïllament internacional d'Espanya, el règim de Franco emprèn, els anys 50, una política de suport a l'art contemporani a través d'un cicle de grans exposicions internacionals: les anomenades Biennals Hispanoamericanes d'Art. En total, se'n celebraran tres edicions: el 1951, a Madrid; el 1954, a l'Havana; i el 1955, a Barcelona.

Hi participaran els artistes més avançats del moment, com ara els pertanyents al grup Dau al Set o els que posteriorment integraran El Paso o Parpalló i els escultors Eduardo Chillida i Jorge Oteiza, entre molts altres, a més de comptar amb el suport i la presència internacional de Salvador Dalí.

D'altra banda, a la biennal celebrada a Barcelona el 1955, s'hi incorporaran altres artistes de l'escena catalana vinculats als Salons d'Octubre de les Galeries Laietanes, a les galeries Syra o El Jardín. Tot aquest moviment significarà l'esclat de l'informalisme, a més de la normalització definitiva de l'avantguarda i la sincronització amb les tendències abstractes internacionals.